Aquest 28 d’abril commemorarem com cada any el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball. Malauradament, a Catalunya l’any passat van perdre la vida 78 persones per motius relacionats amb accidents de treball, o bé amb la feina o bé in itinere. 78 vides perdudes a les quals cal sumar els més de 110.000 accidents o malalties professionals relacionades amb la feina. Segons dades de l’Agència Europea per a la Seguretat en el Treball, a tot Europa això representa un cost pel PIB del 3,3%. És a dir, a la tragèdia humana —no comparable— cal sumar-hi la pèrdua econòmica.

Fa molts anys que es va aprovar la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995. El que semblava una bona llei, ha acabat sent percebuda com un llast pels empresaris. Molts no apliquen la llei, altres l’apliquen com un imperatiu legal i no com una obligació moral de crear entorns saludables per als seus treballadors, i en aquest cercle viciós hi acabem perdent tots: els treballadors i treballadores, la salut, i a vegades la vida, però també oportunitats en el lloc de treball. I per als empresaris hi ha una pèrdua continua de talent, d’hores de treball, i fins i tot en costos materials. Segons l’Instituto Nacional de Seguridad y Higiene en el Trabajo, la majoria d’empresaris apliquen mesures preventives per, en primer terme, complir la llei, i per evitar multes i infraccions i, només al final de tot de l’escala, per reduir costos laborals, ser més competitius i crear un bon clima a l’empresa. És a dir que vint-i-tres anys després de tenir una llei de prevenció de riscos laborals, tant empresaris com treballadors estem molt lluny d’haver interioritzat la prevenció.

Però també s’ha utilitzat la crisi per abandonar tots els vaixells que portaven al fet que poguéssim tenir un treball de qualitat, alhora que s’ha debilitat la negociació col·lectiva, els drets dels treballadors i també la prevenció dels riscos laborals. La universalització de la precarietat ha desembocat en una precarització paral·lela de la seguretat a la feina. Persones que van malaltes a treballar o que amaguen accidents per por de perdre el seu lloc de treball. I frau, també, en la catalogació de les malalties. Molts cops les mútues, de forma fraudulenta, decideixen establir com a malaltia comuna alguna contingència relacionada amb el lloc de treball, una pràctica que grava il·legalment el sistema públic de salut. Aquests darrers anys també s’han encarregat de disminuir en el si de les empreses la inversió en els serveis de prevenció i han debilitat la feina de la inspecció de treball reduint-ne recursos materials i personals. En conclusió: estem sota mínims en cultura preventiva i aquest llast, malauradament, posa en risc la salut de molts treballadors i treballadores.

No hi ha millor cultura preventiva que tenir una feina estable i de qualitat

També hem de ser conscients que la cultura preventiva s’ha d’anar adaptant contínuament. Cada dia tenim noves malalties professionals. Amb la digitalització de les nostres feines, s’obren nous horitzons com l’estrès a la vista, noves malalties musculoesquelètiques, o bé les síndromes relacionades amb les addiccions a la feina com la síndrome de revisió constant, relacionada amb el fet de portar sempre l’oficina al mòbil o l’accés continu a internet.

Els problemes els tenim detectats. I evitar accidents o malalties relacionades amb el lloc de treball està a les nostres mans. Cal que el triangle virtuós s’assegui: treballadors, empresaris i administració. No hi ha millor cultura preventiva que tenir una feina estable i de qualitat. Aquest fet evita nervis, inseguretats, etc., i ajuda a evitar riscos. Per això cal derogar les reformes laborals, incrementar l’efectivitat de la inspecció de treball, posar en valor els delegats sectorials de prevenció, exigir transparència a les mútues, incrementar els recursos per efectuar polítiques actives de prevenció i exigir que els empresaris compleixin la llei.

Hem de ser conscients que la pèrdua de vides i d’hores de treball fruit d’accidents o malalties professionals és un mal evitable. Cal que ens hi impliquem tots i, sobretot, cal que siguem conscients que cal capgirar la concepció de les coses: prevenir és invertir. Amb un entorn saludable i segur, els treballadors són més productius, es troben millor i el clima laboral millora. En el fons, una bona inversió en evitar riscos és una aposta doblement guanyadora per a uns i altres.