Laura Borràs s’enfronta aquest divendres a les acusacions de prevaricació i falsedat documental per fraccionar contractes en favor d’un amic seu quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. L’episodi agafa Junts en un ambient enrarit, amb Xavier Trias fent campanya per Barcelona i el lideratge de Jordi Turull, que fins ara només ha donat mostres de ser un dirigent estovat i sense solucions per al desori en què viu submergit el partit. Laura Borràs és avui una rampoina del procés amb què Junts ha de quedar bé per compromís, per no perdre el vot laurista i no afrontar la divisió interna que ella encarna. Així com ERC té una estratègia de pacificació per al país, el sector de Junts cansat dels episodis de vergonya aliena i trasbals mediàtic en té una altra per al partit i les municipals són l’excusa per recuperar l’ordre intern o, si més no, aparentar-ho.

L’ordre que exigeix Trias per al partit sembla poca cosa més que una etapa inofensiva per endreçar-se, però indica un estira-i-arronsa ideològic més profund 

El que d’entrada pot semblar maquillatge i pinzellades de comunicació política no ho és, però. La treva sol·licitada per Trias al partit forma part de l’estratègia del seu sector, la gent que entén que l’ordre és una marca política, concretament una marca que aixeca confiança entre els possibles votants. L’ordre que exigeix Trias per al partit sembla poca cosa més que una etapa inofensiva per endreçar-se, però indica un estira-i-arronsa ideològic més profund. Sembla un torcebraç entre dues maneres de fer i més aviat és un torcebraç entre dos passats ja trepitjats: el del partit abans del 2017 i el de durant i després del 2017. Són els interiors d’un espai polític que no s’ha sabut reinventar. 

Encara hi ha qui considera que Laura Borràs disposa d’uns actius que el procés no ha amortitzat, a diferència de les madaules, cuevillas i dalmases de torn, que són gent esborrada de l’opinió pública

Laura Borràs és avui a Junts una molèstia necessària. Junts no vol arriscar-se a enfrontar-s’hi. Ni Aurora Madaula, ni Jaume Alonso-Cuevillas, ni Francesc de Dalmases poden capitanejar aquest sector perquè Borràs arrossega gent amb el que a molts ens sembla un incomprensible capital polític personal. Encara hi ha qui considera que Borràs disposa d’uns actius que el procés no ha amortitzat, a diferència de les madaules, cuevillas i dalmases de torn, que són gent esborrada de l’opinió pública, mentre Jaume Giró aprofita l’avinentesa dels pressupostos per treure el cap i Victòria Alsina remena la cua quan pot. Trias demana ordre perquè li juga ideològicament a favor a ell i als qui volen guanyar espai pel costat de les partides pressupostàries i la promesa d’una Catalunya econòmicament pròspera i nacionalment plena. O mig plena, que vol dir mig buida i, per tant, encara espanyola. La premissa és no ignorar l’horitzó de la independència i explotar-ne les il·lusions que aixeca però sense acostar-s’hi gaire. Mentrestant, Turull prova de fer-se perdonar les mancances i la desorientació penjat del respecte que creu que la presó li fa merèixer, incapaç d’imposar-se ni de forjar un projecte polític per al partit, és a dir, per al país.

És un error entendre els corrents de Junts en termes de graduació independentista, perquè els que avui es pengen l’etiqueta de nosurrenders i donecperficiams ja van tenir el seu moment i ens van deixar on som

Aquest divendres, Junts jugarà al que sap jugar millor: el gest. No és casualitat que Quim Torra, el president de la ratafia i la pancarta, ja hagi expressat a Twitter —evidentment— el seu desig d’acompanyar Borràs al TSJC per “agrair-li el seu compromís incansable, positiu i honorable per la nostra cultura i la nostra independència”. És per això mateix un error entendre els corrents interns del partit en termes de graduació independentista, perquè els que avui es pengen l’etiqueta de nosurrenders i donecperficiams ja van tenir el seu moment i ens van deixar on som. Aquest divendres, Laura Borràs farà veure que és tan víctima d’Espanya com ho van ser llavors els presos polítics o els exiliats per tapar-se les vergonyes. Xavier Trias farà veure que hi està còmode, que ara no li ve d’aquí i que no haurà d’arrufar el nas cada cop que Borràs es passegi pels seus mítings recordant que l’alcaldable, per molt que procuri amagar les sigles, es presenta per Junts.