Una ira sorda s'està estenent a la Xina en conèixer-se que dimecres havia augmentat sobtadament el nombre de morts a 242 a la província de Hubei. Això es va deure al fet que les autoritats van decidir l'aplicació d'un nou sistema de recompte i diagnosi, basat en TAC i escàners. Aquesta alarma va sorgir després que la vigília Pequín notifiqués el nombre més baix de casos en dues setmanes. El major nombre de defuncions i la implicació que milers de casos no van ser revelats prèviament va intensificar la ràbia pública contra el maneig de la crisi per part del Govern. La crisi, el centre de la qual és a la ciutat de Wuhan, es compara amb el "Txernòbil de la Xina", l'accident nuclear de 1986 a l'antiga Unió Soviètica que es va veure agreujat per un sistema opac.

Xiao Qiang, editor en cap de China Digital Times, titlla el règim xinès de "Controlacracia", un sistema de govern que s'ha transformat en un nou règim radicalment més dur i més ideològic que l'anterior. Hi ha dades que en aquest sentit són bastant il·lustratives del que ha passat. El primer cas de coronavirus es va conèixer a Wuhan l'1 de desembre del 2019 i a mitjans de mes hi havia proves que el virus podia transmetre's entre humans, recorda. Doncs bé, el 18 de gener del 2020, una setmana abans de l'Any Nou, el govern de Wuhan va organitzar un banquet al qual van assistir més de 40.000 famílies en un intent d'establir un rècord mundial Guinness. Per al 23 de gener, quan el Govern va anunciar la quarantena als residents de Wuhan, al voltant de 5 milions de persones ja havien abandonat la ciutat, desencadenant l'epidèmia que ara s'està estenent per la Xina i la resta del món.

El problema de Xi Jinping pot venir de l'economia, on el creixement del PIB podria caure per sota del 4% i no moure's durant la primera meitat de l'any

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit del risc que el món pogués veure's afectat, mostrant-se alhora ―dins de les bones maneres― molt crític amb l'executiu xinès. El Comitè Permanent del Politburó s'ha limitat a ordenar a l'aparell de propaganda "guiar" l'opinió pública. Al març hi haurà reunió plenària. Mentrestant, el virus, que ara es denomina covid-19, s'ha estès almenys a 24 països, emmalaltint més de 60.000 persones a tot el món, amb desenes de milers de casos sospitosos més.

Xi Jinping, a qui s'ha vist molt poc aquests dies, és a la corda fluixa, però Chen Duoyin, exprofessor a Xangai, va afirmar que un canvi estructural en la política xinesa era impossible sense una forta dissidència dins del partit. "En la cultura xinesa només es culpa els funcionaris locals, però mai l'emperador".

El problema de Xi (que promet expansió "a llarg termini" ) pot venir de l'economia, on el creixement del PIB podria caure per sota del 4% i no moure's durant la primera meitat de l'any. La interrupció de les cadenes de subministrament i producció pot provocar forts mals de cap, sobretot quan l'alta inflació i el pesat deute poden imposar restriccions al recurs d'una política monetària o fiscal expansives. En el pitjor dels casos, un creixement zero el 2020 no està exclòs.

En mitjans diplomàtics es pregunten si Xi ha perdut "el mandat del cel". La guerra comercial amb la Xina (Trump és ara qui mana en la relació entre ambdós líders), la crisi de Hong Kong, els resultats electorals a Taiwan no l'afavoreixen. Les noves rutes de la seda són més costoses i amb menys retorns del que s'esperava. Amb tot això, l'epidèmia arrisca canviar-ho tot, contra el que es podia preveure. I això sense que es moguin les tecnològiques americanes.