Desconec què pensa fer el president Quim Torra després de la rebolcada que li ha propiciat el Parlament de Catalunya en una jornada en tres actes: al matí se li va retirar l'acta de diputat, una vegada el secretari general de la Cambra va donar el tret de sortida, ho va posar per escrit i va ser-li notificat a la Junta Electoral; a la tarda, diputats i consellers d'ERC al Govern van evitar aplaudir la seva intervenció -molt crítica amb Roger Torrent- en una plàstica imatge de final d'etapa; i, a la nit, amb tot perdut i al mig una gran solitud política, abandonava el Parlament.
És obvi que van passar moltes més coses en una jornada de desavinences públiques que ja no han pogut mantenir-se per més temps entre bambolines o en reunions més o menys discretes. Arriba, per tant, el moment de gestionar el final de legislatura perquè els desacords i les estratègies són irreconciliables. És trist però no té volta de full: l'independentisme ha fet saltar pels aires la legislatura que, contra pronòstic, van posar a les seves mans els electors el 21 de desembre del 2017.
El més raonable seria salvar els pressupostos i anar a eleccions immediatament després, abans de l'estiu. Amb el que costen els acords en un Parlament tan fraccionat no seria intel·ligent desaprofitar l'ocasió i fer-ho a la inversa. Seria tant com deixar els pressupostos per a 2021 i hi ha massa urgències que no poden esperar i continuar tirant amb els de 2017. Però tinc la impressió que en aquests moments hi ha massa càlculs electorals i ja tots estan pensant en la cita amb les urnes.
Aquest apunt quedaria coix sense un comentari de l'actuació inacceptable dels diputats de Ciutadans i de la fatxenderia dels seus dirigents. Quedi com quedi el pròxim Parlament hi haurà una bona notícia: la pràctica desaparició del partit taronja.