El fet que per tercera vegada la CUP tingui la capacitat d'incidir perquè es conformi un Govern independentista i condicionar la seva majoria parlamentària, d'acord amb els resultats electorals, ha convertit la formació anticapitalista i els seus vots al Parlament —en aquesta ocasió, nou— en un aliat de vegades tan incòmode com imprescindible tant per a Esquerra Republicana com per a Junts. Els primers es troben còmodes parlant de temes socials amb la CUP i més inquiets quan s'han de posar d'acord respecte a calendaris per a un nou embat amb l'Estat basat en un referèndum després d'alinear les institucions i el carrer. En canvi, als negociadors de Junts els sona bé la música quan ironitzen sobre la taula de diàleg amb Pedro Sánchez o la urgència d'estructures d'Estat per a aquesta nova envestida i, per contra, estan molt més distants en una part significativa de l'agenda social o del gir a l'esquerra.

La CUP ha après durant aquests anys a moure's en aquestes discussions, esgotar les negociacions i mantenir el pols amb els dos partits majoritaris de l'independentisme. Els 65 escons que han aconseguit ERC i Junts els deixen a tres de la majoria absoluta i ambdós han de fer de la necessitat virtut, els agradi més o els agradi menys. I vet aquí on som quan han transcorregut 31 dies de les eleccions del passat 14 de febrer. La conferència política de la formació anticapitalista d'aquest dimecres no ha fet més que evidenciar el que ja sabem: tot va molt lent entre les tres formacions. I, potser, per primera vegada, no s'hagi de descartar que, encara que hi hagi 74 escons independentistes, en la primera sessió d'investidura d'un candidat o candidata a president de la Generalitat sigui, sorprenentment, Salvador Illa qui es presenti. El socialista té a l'abast, en principi, els vots dels seus 33 diputats i dels 8 dels comuns. Al contrari, el cridat a ser president, el republicà Pere Aragonès, no ha sumat, ara per ara, cap formació més als seus 33 diputats.

La d'Illa seria una investidura fallida, és clar, però el parlamentarisme té els seus temps i sense acord dels partits independentistes no hi hauria investidura d'Aragonès fins després de Setmana Santa. El ritme de l'agenda de treball d'ERC i Junts també reforça aquesta idea que cap dels dos partits no s'atreveix a verbalitzar en públic però que ja no descarten en privat. Tot això es veurà a partir de principis de la setmana que ve, quan la presidenta del Parlament, Laura Borrás, iniciarà les converses amb els presidents dels grups parlamentaris i escoltarà el seu posicionament abans de proposar un candidat a la cambra.

En altres moments, el desacord català faria córrer rius de tinta, però en aquesta ocasió el desgavell de la política espanyola és de tal dimensió, amb l'epicentre en la conquesta de la Comunitat de Madrid, que la política catalana ha deixat d'estar sota el focus, fins i tot per a molts dels mitjans catalans. Una última dada de la conferència de la CUP: la insistència en què estan disposats a formar part del nou Govern, una idea que la candidata Dolors Sabater preconitza des del primer dia i que ha anat guanyant alguns adeptes. Sembla difícil que s'acabi concretant, perquè no suposa un estímul ni per a ERC ni per a Junts —a diferència de la Mesa del Parlament- però ja no s'ha de descartar del tot.