Caldria remuntar-se a èpoques pretèrites, a l'etapa final de la presidència de Felipe González, entre el 93 i el 96, per veure la podridura de les clavegueres de l'Estat sortint tant a la superfície com ara. En aquells moments els ministres queien del seu càrrec enmig de casos de corrupció i ara no és exactament així però se n'han d'anar igualment, bé per haver mentit o per un currículum inexplicable. El PP també practicava una certa guerra bruta que no era el "Vagi-se'n, senyor González!" sinó la conjunció de la premsa de dretes de Madrid al voltant del denominat sindicat del crim, que buscava acabar al preu que fos amb FG.

Dos ministres estan en aquestes hores amb les maletes a mig fer mentre que Pedro Sánchez gaudeix, potser, de l'únic viatge que podrà fer als Estats Units i a les Nacions Unides com a president. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque. La primera juga a resistir en una posició inaguantable política i èticament des que es va filtrar la seva relació amb el comissari Villarejo i la va negar i els posteriors enregistraments que s'han anat divulgat i que la deixen en molt mal lloc. El cas de Duque és diferent, ja que afecta la compra d'un xalet a Xàbia, Alacant, mitjançant una societat patrimonial. Les declaracions del president quan era candidat obliguen Sánchez a cessar el seu ministre, però és bastant obvi que no pot perdre en tan curt temps quatre membres del seu Gabinet ja que haurà superat tots els rècords Guinness d'un president. I les fotos de la presa de possessió del primer govern fa poc més de cent dies tindrien el 25% de baixes assenyalades amb una X.

Ha de ser per tot això que Sánchez ha començat a parlar d'avançament electoral a Nova York. I no per les raons assenyalades anteriorment, que sempre fan de mal presentar per un president encara que cada vegada li estrenyi més el cinturó. Sánchez ha anat a recórrer al tòpic i ha jugat a desviar el focus d'on realment és: "Si l'independentisme prioritza el conflicte, anirem a eleccions".

Senyor president, convoqui o no eleccions. Faci el que millor li sembli, ja que és una decisió exclusivament seva. Però no enredi el personal perquè no l'hi compraran ni a Espanya ni a Catalunya. A Espanya perquè els seus opositors l'acusen d'una aliança inexistent amb els independentistes. I a Catalunya perquè, més enllà dels somriures i d'un diàleg que no ha donat cap fruit polític tangible fins ara, la seva política ha consistit únicament a guanyar temps i ha defugit explicar quin és el seu full de ruta per a la crisi catalana. La real, no la que fa titulars que no porten enlloc i manca de cap calendari. Abordi si pot i sap la podridura actual o si no només li quedarà un camí.