La llei havia de ser dura, però llei. El que no ens van dir és que la llei era, en realitat, una misèria, una mentida, una iniquitat, una tirania, una hipocresia, un ultratge permanent, una vergonya col·lectiva de la nostra societat tan súper satisfeta, un engrut que tot ho empastifa, una merda tan colossal, tan gegantina com el Valle de los Caídos, des de la creu fins al començament de les escales. Parlo de la llei que es gasta a Espanya i olé, la llei real i olé, l'autèntica llei espanyola, no la llei dels llibres no, no la que us tranquil·litza, tebis i covards, no la de les teories benintencionades, no en la que voldríeu creure idealment però ja no podeu pas, parlo de la llei que s’aplica ara i aquí amb premeditació, nocturnitat i malvolença, la llei que ens terroritza a la fosca nit juntament amb les bandades salvatgines, amb les llopades, amb les manadas d’agressors ultres. Les dones indignades van sortir ahir una altra vegada al carrer perquè encara hi ha decència i encara existeix el sentit de la dignitat, de la llibertat. Els violadors de Pamplona són al carrer mentre que els independentistes caçats per la repressió espanyolista, pels paramilitars armats de la Guàrdia Civil i la policia, malviuen als calabossos d’Estremera i Soto del Real, dos noms que recordarem sempre en els malsons més tèrbols. Mentre que els nois d’Altsasu són a la presó colonial, mentre que els immigrants són en centres d’internament que és com ara s’anomenen els moderns camps de concentració, els de La Manada són provisionalment lliures. Espanya ens escanya, sí que ens escanya, Espanya ens roba, naturalment que sí, però sobretot Espanya ens avergonyeix. Infinitament.

Ens diuen que no hi ha catalanofòbia. Que, en realitat, és feixisme, que contra nosaltres com a nació no hi tenen res. No, si nosaltres tampoc no tenim res contra ningú, ja ho podeu veure, però és que l’antisemitisme, la judeofòbia existeix, la xenofòbia contra determinats col·lectius identitaris existeix, es vulgui veure o no. També es pot dir que no és judeofòbia, que és feixisme, que és nazisme, en realitat, seguint el mateix argument. I això, per què? ¿O és que la judeofòbia no és un dels fonaments essencials del nazisme, un dels elements fonamentals del moviment hitlerià? ¿O és que la catalanofòbia no és un dels fonaments del feixisme espanyol? Només cal consultar els arguments que va exhibir el general Franco en donar el cop d’Estat del 18 de juliol de 1936. En contrast, radical contrast, l’independentisme no pretén canviar Espanya, ni millorar-la, ni modificar-la, ni reformar-la com Cambó o Pujol, només oblidar-la. L’independentisme només pretén salvar la llengua catalana i no expandir-la. No ens fa cap il·lusió que a Madrid o a Sevilla parlin català. Cap gràcia no ens fa. “Tanca’t a Espanya i obre’t al món”, resava una pintada independentista de l’AEIU, durant la meva època d’estudiant. Continua essent un pensament vàlid.

L’independentisme té una salut de ferro gràcies, sobretot, a l’experiència viva de saber en què consisteix la justícia espanyola l’any 2018. No se sap si el senyor Urdangarin és o no a la presó. Borrell no és a la presó sinó a un ministeri. González, Serra, Chaves i Griñán són acollits a les millors reunions socials. S’arxiva la querella contra Juan Cotino, cinc exministres i Florentino Pérez per la instal·lació del Castor. Ignacio Escolar i Raquel Ejerique han estat imputats per un presumpte delicte de “descobriment de secrets” en fer públics els tripijocs de Cristina Cifuentes. I, insisteixo, els depredadors de La Manada són al carrer mentre que els dirigents independentistes del Govern Puigdemont són a la presó i a l’exili. No torneu a demanar-nos per què volem marxar d’Espanya. Urgentment.