Fins avui, a quants manifestants d’ultradreta els han mutilat l’ull? Quants? Quantes proves de connivència ideològica tenim entre Mossos de l’Esquadra i manifestants comunistes, anarquistes, independentistes, antifeixistes? ¿En quina única llengua, de manera monolingüe i exclusiva, s’expressen els Mossos que estan protagonitzant una de les pàgines més lamentables de la història de la repressió a Catalunya? Per què la repressió no és bilingüe? ¿Quin responsable polític —he dit responsable, no serveix qualsevol— està disposat a rectificar, a revertir la decisió de l’infaust Joan Saura (Iniciativa per Catalunya) d’admetre policies nacionals d’Espanya i paramilitars de la Guàrdia Civil en el cos dels Mossos de l’Esquadra? ¿Fins quan la direcció dels Mossos continuarà permetent les vexacions, insults i assetjaments públics contra mossos independentistes, com ara l’agent Albert Donaire i Malagelada, que alhora és activista gai i escandalitza aquests fatxes disfressats de policia? Perquè una policia segrestada per la ultradreta deixa de ser policia. Perquè quan la policia deixa d’estar al servei de tots els ciutadans, quan deixa de ser neutral, aleshores deixa de ser la legítima força de l’ordre públic per esdevenir un objectiu polític. ¿Per què desapareixen, màgicament, i amb tanta freqüència, grans quantitats de drogues confiscades en les comissaries de la nostra policia? ¿Quan es dissoldrà fulminantment la BRIMO o antiavalots dels Mossos —autodenominats també Dragons, sí, sí, no rigueu— i les ARRO —Àrees Regionals de Recursos Operatius— fins a nova ordre? Si al capdavall els de les brigades especials dels Mossos acaben demanant ajut a les forces policials espanyoles, potser que es dissolguin indefinidament i que els Mossos es dediquin a fer de policia de proximitat i prou. En una empresa privada, quan una secció no funciona, quan s’ha guanyat a pols l’animadversió del públic, la tanquen sense més miraments. Està el major Trapero en condicions psíquiques, anímiques, com a víctima i represaliat polític, de continuar avui com el cap dels Mossos? I quants ulls més ens costarà la incompetència política del govern independentista? Si penseu gestionar la Catalunya independent com feu amb el Departament d’Interior és per arrencar a córrer, poc honorable conseller Sàmper. Cada dia que passa recordeu més un buc, que en català vol dir, com bé sabeu, tros de fusta buida per dins.

Tant parlar de fatxes catalans, tant de fer carasses i morros amb el digníssim empresari Joan Canadell i Bruguera, avui diputat electe, tant blasmar-lo perquè és una sòlida alternativa, civilitzada, moderna, a la caricatura empresarial a la qual estem acostumats, i al final, mira, mira: es confirma el que ja sabíem, que els fatxes independentistes només existeixen en els vostres somnis humits, en la vostra ment tan inquisitorial, tan comunista, Oh Jéssica, Oh Jéssica Albiach, Oh Comunes! Oh medice, cura te ipsum! Aquí els únics fatxes són els de Vox i llurs gendarmes, els que entenen la llei com a venjança i la voluntat política de la majoria dels catalans, la nostra serena voluntat per la independència, com allò que s’ha d’ignorar, ridiculitzar, anul·lar, esborrar, manipular. Ofegar. Fixeu-vos en les reunions internacionals on s’aplega la ultradreta europea. On hi trobem segur el Reagrupament Nacional de Le Pen, Salvini i Abascal. On hi sovintegen els admiradors de Trump. Aneu-hi i pregunteu-los on són els ultres catalans i veureu amb quin rot us responen.  

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Jordi Galves
Diari de la revolta (179) Elogi de la revolució Jordi Galves
Jordi Galves
Diari de la revolta (178) La gran oportunitat d’Esquerra Jordi Galves