Semblava que el judici al procés havia d’aclarir si a Catalunya es va produir una insurrecció violenta, una rebel·lió de les masses per dinamitar l’ordre constitucional, i resulta que la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat dediquen gairebé tots els seus esforços a cercar factures que no troben i correus electrònics que no diuen el que volen que diguin. Si els processats han optat per intervencions fermes, solemnes i reivindicatives, els acusadors han rebaixat el nivell a meres qüestions burocràtiques amb errors de percepció, de traducció i amb una confusió de documents francament alarmant. Ha hagut d’intervenir el cap de l’Estat, el rei Felip VI, per fer la rèplica dels discursos que des de fa una setmana han posat en evidència la vulneració de drets fonamentals que s’està cometent a Espanya.

Cal subratllar que les defenses han reclamat el testimoni del monarca al judici, petició que ha estat denegada pel tribunal al·legant que el cap de l’Estat està exempt de testificar. Tanmateix, que n'estigui exempt no vol dir que no ho pugui fer, vol dir que no se’l pot obligar, és a dir que depèn de la seva voluntat. El tribunal no ha volgut posar-lo en un compromís. No l'hi ha preguntat. El monarca no compareix davant del Tribunal Suprem, però ha sentit la necessitat d’intervenir justament per contrarestar els missatges que els acusats han fet sentir durant tota la setmana i han estat recollits per la premsa internacional.

“No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret”, ha dit avui Felip VI en un acte organitzat que recordava aquells “actos de desagravio” que es muntaven durant la dictadura per enaltir la figura del dictador Franco quan el règim rebia condemnes internacionals per la repressió i la persecució dels adversaris polítics. Després del discurs del 3 d’octubre, ningú podia esperar una actitud neutral del monarca respecte del judici, però que proclamés la seva bel·ligerància contra els acusats mentre són asseguts davant del tribunal, només es pot interpretar com un augment de la pressió a jutges i fiscals que, per alguna raó, deu considerar necessària.

La fiscalia intenta demostrar que els polítics catalans van incomplir la llei, però qui està reclamant el respecte als drets fonamentals són els acusats

La fiscalia intenta demostrar que els polítics catalans van incomplir la llei, però qui està reclamant el respecte als drets fonamentals són els acusats. I en aquest moment de la història tothom porta la seva motxilla. Aquí i arreu, tothom recorda la credibilitat democràtica de la monarquia espanyola i en quines condicions i per decisió de qui es va restaurar.

Ja ningú no pot negar que el tribunal té en compte la transcendència política del judici quan s’han accelerat els interrogatoris perquè puguin testificar els polítics abans de la campanya electoral oficial, com si ara fos innocu el que passa abans. No cal dir que aquesta decisió perjudica objectivament els acusats com han deixat palès els advocats. Dijous, els empresonats hauran de fer front als interrogatoris en condicions físiques minvades.

Després de les declaracions dels consellers ja es poden constatar unes primeres conclusions. Cap dels acusats s’ha desdit del seu compromís amb el referèndum de l’1 d’octubre. Tots han reconegut que van desobeir la suspensió del referèndum dictada pel Tribunal Constitucional... com tantes vegades ha fet el govern espanyol. I ho van fer atenent el mandat del Parlament de Catalunya, basant-se en la despenalització de la convocatòria de referèndums. Hi ha una digna actitud d'assumir tota la responsabilitat per evitar la inculpació dels funcionaris, inclosos els Mossos d’Esquadra, i ha quedat clar ―de fet estava clar des del primer moment― que no hi va haver declaració unilateral d’independència. Això és tan fàcil de comprovar llegint el que es va votar al Parlament el dia 27 d’octubre. Es va llegir, però no es va votar, el text titulat Declaració dels Representants de Catalunya, que sí, era molt altisonant, però el que es va votar va ser una resolució que, a més de protestar per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, instava al Govern a “dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República...”. Com tothom sap, la resolució no va entrar mai en vigor perquè no va ser publicada en el Butlletí Oficial del Parlament ni en el Diari Oficial de la Generalitat. El primer dia del judici la fiscalia va fer referència a la proclamació d’independència de la Padània. El 1996, a Venècia, es va proclamar una república federal, es va arriar la bandera italiana i es va substituir per la padana, es va constituir un govern i un parlament. Hi va haver procés, però ningú va acabar a la presó.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat