Una reforma de la Constitució espanyola només seria possible després d’una catarsi per la implosió del règim del 78 que després d’un període convuls donés peu a l’establiment de la tercera república espanyola. És un horitzó encara difícil d’imaginar, però no és més inversemblant que una reforma consensuada del text del 78 tal com s’ha plantejat en ocasió del 40 aniversari.

Sorprèn que fins i tot catedràtics de ciència política, alguns de bregats en les negociacions de la Transició, insisteixin en la idea de reformar la Constitució espanyola del 78 quan és obvi que no es dona cap de les circumstàncies que ho farien possible. S’hi podran fer retocs molt específics i interessats com quan el 2011 el PSOE i el PP van imposar l’estabilitat pressupostària com a precepte, però el que és una reforma integral que afecti al nucli dur no té cap possibilitat de prosperar políticament. Les voluntats reformistes, que “de haberlas haylas”, tenen objectius absolutament oposats; així doncs, qualsevol iniciativa que pogués sumar una majoria aritmètica en una direcció, lluny de generar consens, seria immediatament contestada pels contraris, cosa que provocaria un conflicte polític irresoluble i de conseqüències imprevisibles.

Durant el regnat de Joan Carles I ha estat l’establishment polític espanyol el que no volia ni sentir a parlar de reformar la Constitució, perquè si s’obria el meló era inevitable posar en qüestió la monarquia i, si més no, suprimir la llei sàlica aplicada a la successió de la Corona, incompatible amb la preceptiva igualtat de drets entre homes i dones, cosa que hauria trasbalsat la successió prevista en el Rei actual, tenint com té germanes més grans. Ara, en canvi, sí que han sorgit tímides propostes de reforma des del deep state espanyol, precisament perquè el règim s’ha demostrat en crisi i vulnerable i necessita reforçar-se davant les amenaces procedents no només de Catalunya, sinó també dels sectors republicans i progressistes que no es resignen a acceptar el que consideren una deriva autoritària de l’Estat.

No hi haurà reforma constitucional que valgui; s’intentarà portar a terme plans diversos per reforçar la Corona i els poders de l’Estat, neutralitzar les inèrcies centrífugues i desarticular els moviments d’oposició

En tot cas, i tenint en compte la correlació de forces i les circumstàncies, l’única reforma aritmèticament possible seria la que pactessin el PSOE, el PP i Ciutadans, i no cal dir que tindria com a prioritat blindar la monarquia, desarticular els moviments sobiranistes, impedir-los accés a les institucions i reforçar el poder polític central davant les comunitats autònomes.

Tanmateix, aquest plantejament difícilment tindria sortida amb una reforma de la Constitució, susceptible de provocar efectes contraris als perseguits. Si la reforma n’afectés el nucli dur, el debat sobre la continuïtat de la monarquia seria inevitable i afectaria el procediment. Requereix el suport de majories qualificades del Congrés i del Senat, eleccions, ratificació en totes dues cambres i aprovació en referèndum vinculant. Tot i aconseguint un suport majoritari, que ja és dir molt, el resultat del referèndum sempre és una incògnita, però si el 78 la majoria dels bascos van preferir votar-hi en contra o quedar-se a casa, no cal ser gaire visionari per preveure el resultat a Catalunya. Una Constitució rebutjada a Catalunya i al País Basc i fortament contestada a la resta de l’Estat no només no seria viable, sinó que augmentaria considerablement la inestabilitat política fins a fer-la crònica.

Així doncs, no hi haurà reforma constitucional que valgui, la qual cosa no vol dir que no s’intentarà portar a terme plans diversos per reforçar la Corona i els poders de l’Estat, neutralitzar les inèrcies centrífugues i desarticular els moviments d’oposició. Ans al contrari, es voldran portar a la pràctica pervertint l’esperit amb què es va fer la Constitució del 78, tal com han estat fent els que precisament fa 40 anys hi van votar en contra, José María Aznar i la majoria d’Alianza Popular. L’ofensiva és sobre la taula. Es farà amb reformes legals sense obrir el meló constitucional o amb reformes exprés del text del 78, imposant la voluntat d’uns contra altres. Potser llavors serà quan tot implosioni i es produeixi la catarsi. Els enfrontaments que s’han viscut els darrers dies a Cadis, Granada, Girona i  Terrassa semblen el pròleg d’un conflicte que va per llarg. Ara bé, tampoc ens hem d’enganyar, Espanya no és el que era en temps de la Gloriosa.