Pedro Sánchez s’ha compromès a trobar una sortida dialogada al conflicte amb Catalunya, però el búnquer judicial està ben decidit a boicotejar qualsevol intent de reconciliació, com ho posa de manifest l’ofensiva de jutges, fiscals i tribunals diversos contra els presos, els exiliats i les institucions. Amb mediació o sense, públicament o discretament, la taula de negociació intergovernamental pactada pel Partit Socialista amb Esquerra Republicana no podrà avançar en cap terreny si no és capaç de neutralitzar els constants atacs de la caverna.

La fiscalia s’ha mobilitzat per impedir que els presos polítics catalans puguin accedir als beneficis penitenciaris que els corresponen amb arguments propis d’un tribunal inquisidor quan ve a exigir penediment i retractació. L’acarnissament amb els presos ja denota una crueltat voluntàriament proclamada com una declaració d’intencions.

El Tribunal de Comptes és un organisme controlat absolutament pel Partit Popular des de quan governava José María Aznar. Com sempre ha fet, el PP va bloquejar la renovació mentre governava el PSOE de Zapatero, i va incorporar nous correligionaris quan Rajoy va arribar al poder. Els seus membres tenen cognoms coneguts, Manuel Aznar López, Antonio de la Rosa, Margarita Mariscal de Gante, Ramón Álvarez de Miranda... Aquest tribunal encarregat de fiscalitzar els comptes dels partits polítics no ha trobat ni rastre del finançament il·legal del Partit Popular. Tanmateix, malgrat que el president Rajoy i el ministre Montoro van negar en seu parlamentària que es dediqués un sol euro de l’erari públic a l’organització del referèndum de l’1-O, aquest anomenat tribunal continua reclamant impunement noves fiances milionàries als presos polítics i als represaliats del procés fent càlculs arbitraris i fins i tot sarcàstics com a expressió de la seva voluntat indissimuladament perseguidora.

Tothom entén que mentre hi hagi presos i exiliats, la inestabilitat continuarà determinant la política espanyola. El búnquer judicial continuarà en peu de guerra, així que el PSOE, si vol perdurar en el poder, haurà de tenir el coratge d’elevar l’aposta i legislar l’amnistia

I la batalla continua. El jutjat número 6 de Barcelona del contenciós administratiu ha prohibit a l’Ajuntament de Barcelona penjar llaços grocs a les dependències municipals per considerar que discrimina a la part de la ciutadania que vol que els presos polítics es podreixin a la presó. La crueltat ha esdevingut un dret!

El president del Parlament, Roger Torrent, ha acatat l’ordre de la Junta Electoral de retirar l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, per evitar que l’inhabilitin, però tot apunta que de res no serviran les seves precaucions perquè el Tribunal Constitucional, també amb majoria conservadora, ja ha demanat a la fiscalia que acusi de desobediència Torrent i els membres de la Mesa del Parlament que han donat llum verda als debats que el Constitucional ―un tribunal de garanties― considera prohibits a la cambra catalana.

Si és que fins i tot ha transcendit a través d’una agència gens sospitosa com Europa Press que el Tribunal Constitucional ha complotat una estratègia per bloquejar els recursos d’empara dels presos polítics per impedir que les seves impugnacions arribessin al Tribunal Europeu de Drets Humans abans que el Tribunal Suprem dictés sentència.

Els poders de l’Estat continuaran en peu de guerra contra el moviment sobiranista català no només per raons ideològiques, sinó també per consideracions tàctiques. Desestabilitzar el diàleg entre els governs espanyol i català és la manera més fàcil de dinamitar els acords que permetin l’executiu de Pedro Sánchez aprovar els pressupostos i assegurar llarga vida a la legislatura. I, en aquest sentit, la legislatura està carregada d’obstacles. La caverna atiarà el foc constantment i el govern espanyol es trobarà amb enormes dificultats per exercir de bomber. I més tard o més aviat el PSOE s’haurà de pronunciar sobre els suplicatoris al Parlament Europeu. Li convé a Pedro Sánchez que Puigdemont sigui extradit a Espanya? Podria ERC en aquestes circumstàncies mantenir el suport al govern espanyol?

Tot és tan i tan difícil que només un salt espectacular fet a temps per sobre de la caverna pot neutralitzar els atacs del búnquer. I com els tribunals els controla el PP, el PSOE només pot fer servir l'única arma de què disposa com és la majoria parlamentària. Tothom entén que mentre hi hagi presos i exiliats, la inestabilitat continuarà determinant la política espanyola, així que només una llei d’amnistia tindria els efectes catàrtics suficients que permetrien recuperar la normalitat. Juristes gens sospitosos de connivència amb l’independentisme sinó tot el contrari, com ara el catedràtic Gonzalo Quintero Olivares, han recordat que no és cert que la Constitució ni tampoc el Codi Penal prohibeixin expressament l’amnistia. És a dir, que només cal voluntat i el coratge polític suficient per aguantar els crits de la caverna durant una setmana o un mes a canvi de governar probablement durant diverses legislatures seguides.