M’interessa molt el fenomen Joc de Trons, tot i que no miro sèries i d’aquesta en concret, només n’he vist un capítol. Per tant, el meu és l’interès de l’entomòleg observant un mosquit: a veure a qui pica i per què.

I, d’entrada, tinc un dubte. Aquestes hores i hores que els mitjans dediquem a parlar de Joc de Trons (en alguns casos ratllant la sobredosi), ¿és un globus fruit d’un efecte Paquirrín o és conseqüència de la potència del producte?

(Petit incís sobre l’efecte Paquirrín -aplicable a Rociito i a d’altres fenòmens semblants-. Gent com aquesta surt a la TV perquè és famosa i és famosa perquè surt a la TV. Ara bé, on va començar el bucle? Paquirrín surt a la TV perquè és famós, fruit de ser fill de qui és perquè a la vida no ha fotut res de destacat (ni de profit) per arribar ser famós. ¿On acaba la fama inicial de Paquirrín i comença la fama que li ha donat sortir a la TV pel fet de ser famós inicialment? O sigui, aplicat al gran fenomen “Trons", ¿l’alimenta una sobreexposició mediàtica continuada o té una entitat pròpia tan forta que els mitjans es veuen obligats a parlar-ne cada dia? Fi de l’incís).

No tinc audiències de seguiment de la sèrie, però quan resulta que amb 20 mil piulades ets “trending tòpic” mundial a Twitter, és difícil saber la incidència real de les coses, que és molt diferent de la mediàtica. És allò de “neva a BCN, parem màquines!”. Per què? Perquè qui mana als mitjans normalment viu a BCN i la gent parla d’allò que viu i veu. Passa com amb la nit dels Oscars, que aquí se la mira un 1% de la gent, però en parlem durant mesos. Per què? Perquè als periodistes ens encanta fer veure que ens apassiona el cinema. O com les ràdios, parlant cada matí dels rebots que han capturat els germans Gasol la nit anterior als seus partits de l’NBA, una dada que no interessa ni als germans Gasol.

El que sí que és cert, és que posats a triar, millor ser com Girona, escenari d’un producte que es veu arreu del món, que ser BCN, famosa perquè les parelles hi executen l’ús matrimonial a les andanes del metro mentre esperen que els arribi (el metro). També.