En la pandèmia del Covid-19 que patim, que requereix ara per ara més autodisciplina que medecines, hi ha alguns pocavergonyes que, en lloc de restringir les seves sortides domèstiques, surten del cau per aprofitar-se’n.

D’una banda, tenim els murris habituals que veuen en el confinament més o menys lax de la població una bona oportunitat d’enriquiment il·lícit. Així, es presenten als domicilis de persones o famílies que consideren indefenses i posen en pràctica dues estratègies. La base d’ambdues és generalment la mateixa: fer-se passar per personal sanitari que ve a verificar la seva salut.

Un cop se’ls obre la porta, opten per una d'aquestes dues alternatives: la sostracció de béns o l'estafa. El furt, és a dir, robar sense força ni violència, es practica sobre la marxa sobre objectes que es veuen. Més seriós és l’atracament domiciliari: un cop dins, s’amenaça, s’estaborneix o es lliga el resident i, amb certa tranquil·litat, procedeixen a apoderar-se dels objectes més valuosos.

L’altre mètode rau en l’estafa: exigir diners aparentant la prestació del servei sanitari de la mena que sigui, des d’una mera inspecció de l’habitatge o mesurar la temperatura. Són conductes defraudadores, constitutives de delicte, però sembla que cada dia són més infreqüents.

Una sèrie de negocis establerts formalment, res de mercat negre com abans, detreuen béns de primera necessitat amb un doble objectiu: encarir-los i/o racionar-los a voluntat

El que sí que resulta gravíssim, i ens remunta a temps molt negres, és l’estraperlo.

Ara, una sèrie de negocis establerts formalment, res de mercat negre com abans, detreuen béns de primera necessitat ―medicaments i productes sanitaris i/o alguns productes alimentaris― amb un doble objectiu, que pot ser cumulatiu: encarir-los i/o racionar-los a voluntat.

Abans això ho feien els pillastres, els pirates de secà, els del haiga. Ara ho fan, amb productes sanitaris i medicaments, pel que m’arriba, empreses oficialment establertes en el mercat, per exemple, doblant el preu d’ahir a una comanda feta avui. Així, per la cara. Parlo d'alguns subministradors de productes per a la salut. Però d'aquí poc podem estar parlant d’altres productes igualment essencials. Aquesta mena d’estraperlo ha esdevingut un delicte de coll blanc i no d’ungles brutes, fet des de despatxos ben moblats i no des de fosques cofurnes.

En la seva declaració post Consell de Ministres d’avui, el president Sánchez ha esmentat aquestes pràctiques anticonsumidors, afirmant que serien posades en coneixement de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Bon gest, però poc efectiu, ja que l’aparell investigador i sancionador d’aquesta comissió envers les conductes il·legals quedarà, per la natura de la comissió, en paper mullat. Els ajuntaments, però, a través de les oficines de consum, tenen una tasca important, i per la qual, en teoria, estan mitjanament dotades. Veurem.

En canvi, sí que crec que cal reactivar un delicte històric, que tots els codis penals coneixen. Em refereixo al delicte d’acaparament de béns de primera necessitat, com els productes sanitaris que requerim en aquesta pandèmia o els productes d’aclimatació bàsica i comuna.

El vigent Codi Penal en el seu article 281 castiga a qui detreu del mercat matèries primeres o productes de primera necessitat per acaparar-los a fi de desproveir-lo o forçar una alteració dels preus en perjudici greu dels consumidors. La pena és presó d’un a cinc anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos. Però com que el delicte es duu a terme en època de greu necessitat o catastròfica ―què és, si no, una pandèmia―, la pena puja una mica: presó de cinc a set anys i sis mesos més multa de vint-i-quatre a trenta mesos.

Cal, doncs, estar molt atents: alertar les persones més vulnerables, tant els adolescents com els avis menys eixerits i, percebut només l’intent, denunciar-ho. També seria recomanable que la Fiscalia destinés alguns efectius a aquesta missió, potser redirigint-los, ja que sembla que realment interessa, per perjudicial, a la ciutadania.

No sigui que, al cap i la fi, sortim d’aquesta amb la salut poc afectada, però amb la butxaca escurada.