Així s’han emprat els magistrats del, per alguns, tribunal regional de Slesvig-Holstein, vista la brevetat de la seva darrera interlocutòria, del passat dia 22. Contràriament al que van fer el 5 d’abril, es desfan de la rebel·lió, sedició i desordres públics en un foli escàs. Pura fredor professional, ni un mot sobrer i un joc des del fons de la pista envejable. Crispetes!

Un parell d’aspectes cal tenir presents en aquests processos europeus d’auxili judicial. Venen regulats pel dret de la Unió i pel dret nacional que es desenvolupa en el país d’execució, és a dir, el del país que rep la petició de lliurament d’un processat o condemnat. El dret del país d’emissió de la petició no té rellevància. Això ja li ho van dir a la justícia espanyola els tribunals belgues, però la resposta des de la Plaza de la Villa de París va ser que els brussel·lesos anaven errats. Ara els ho recorden els alemanys.

Amb un exemple ho veurem clar. Si un país, Irlanda, per exemple, reclama a Espanya pel delicte d’avortament un subjecte sospitós d’haver-ho comés o per haver estat condemnat per avortament, la justícia espanyola mai el lliurarà a la irlandesa, ja que l’avortament, majoritàriament, no és delicte a Espanya.

Per això, lacònicament i secament, els jutges de Slesvig-Holstein diuen que no tenen cap motiu per canviar la seva decisió del 5 d’abril: que el que diu la petició de lliurament (no una euroordre, precisió conceptual no menor) no s'adiu amb les normes germanes. No hi ha cap dada nova, entre la documentació remesa per Madrid a Slesvig-Holstein, que permeti incloure la “Rebellion” (així escrit en l’original) en el delicte d’alta traïció, d’acord al dret alemany. D’acord al dret alemany!

Conclou la resolució que no es pot parlar que la rebel·lió i la sedició/desordres públics permetin l’extradició a Espanya

Pel que respecta a la sedició —delicte no existent a les terres de l’Elba des del 1970—, que casa més aviat amb el delicte de desordres públics, tampoc hi ha base, sempre d’acord al dret alemany, per apreciar correspondència entre el que es diu que va passar a Catalunya i el que regula el codi penal germànic.

En efecte, diu la resolució denegatòria del lliurament del president Puigdemont que, en el context d’un referèndum —així, sense adjectivar— amb més de 2.500 col·legis electorals, es poguessin produir actes de violència, no passen de ser fets aïllats i, en tot cas, ni organitzats ni imputables al requisitoriat. Novament, un element que pot ser decisiu en el futur.

Els magistrats de l’estat més nòrdic d’alemanya porten, sempre sintèticament, a col·lació, com no podria ser d'altra manera, la jurisprudència del tribunal cassacional de la seva federació. Aporten el cas “Pista Oest” (Startbahn West). Es tracta de l’ampliació colossal de l’aeroport de Frankfurt. Va donar lloc a infinitat d’aldarulls. Tot emanava d’una fortíssima convulsió social a Alemanya als anys setanta i vuitanta (terrorisme revolucionari, guerra freda, ingerència de l’Alemanya de l’Est en la de l’Oest, desplegament dels míssils de l’OTAN, pacifisme, ecologisme [1]...), que als que hi érem ens va impressionar. Amb ocasió d’un d’aquests aldarulls dos policies van perdre la vida. Aquest cas finalment va acabar amb una sentència on no es feia responsable de les morts a un dels sospitosos, ja que no eren imputables a ell: ni les havia estimulat ni provocat. És un cas ben conegut de la jurisprudència germana.

Aquesta doctrina és la que apliquen a Puigdemont: no ha organitzat ni provocat cap acte de violència que es pogués produir el dia del referèndum —reitero: referèndum sense adjectivar pels magistrats—. Conclou la resolució, que a les riberes del Manzanares semblaven no esperar, sempre d’acord al dret penal alemany, que no es pot parlar que la rebel·lió i la sedició/desordres públics permetin l’extradició a Espanya.

Ara amb un llenguatge categòric, nu de concessions, eiskalt, es dona una lliçó de com funciona l’auxili judicial europeu

Queda, però, en peu, encara, el tema de la malversació. Però algunes coses s’estan ressituant. Com a Bèlgica, ja no es parla de la, amb no bona fe, introduïda corrupció en l’euroordre. També es fa expressa menció que la documentació remesa pel TS a petició del Tribunal Superior de Slesvig és incompleta i contradictòria. Caldrà, diuen els jutges alemanys, estudiar-ho una mica més i veure què queda del que ells ara qualifiquen d’administració deslleial. Tema específic i molt tècnic sobre el qual hi haurà, potser, ocasió de parlar.

L’assumpte no està tancat, però sembla que els jutges insultats per la justícia espanyola (perles: titllar-los de tribunal regional i de contradir els paràmetres del raonable, prevenir-los de no cometre el mateix error que els belgues...) han canviat el to de cortesia professional de la primera resolució. Ara amb un llenguatge categòric, nu de concessions, eiskalt, es dona una lliçó de com funciona l’auxili judicial europeu. Això per una banda.

Per l’altra, que insistir en els mateixos arguments sense fets sòlids, és inútil. En fi, que ampliar la petició d’extradició a nous delictes sense el substrat fàctic imprescindible, suposa reafirmar la negativa a l’extradició, doncs el que demanen no existeix al dret alemany.

I per últim, quant a la malversació, diuen els jutges germànics que el material enviat posteriorment és contradictori. Tanmateix, en virtut de la regulació de l’euroordre, l’han d’estudiar. Cal ressaltar dues coses. Una: la rebel·lió i els delictes violents afegits no van per euroordre, com hem senyalat a bastament, sinó per procediment d’extradició. La raó?: no consten en la llista de 32 delictes que contempla la normativa europea d’auxili judicial automàtic —per cert, un invent alemany. Dues: no demanen a la justícia espanyola cap material complementari més; amb el que ja tenen dictaran la resolució adient.

Davant aquesta nova rebolcada, es confirmen els vaticinis que les resolucions espanyoles sobre la criminalització de la independència no suportarien, per la seva falta de cobertura legal a Espanya i l’abandó de garanties essencials, l’escrutini europeu. De moment, la nau processal hispana ja fa aigües per massa vies.

PS: Ara Valtonyc, a Bèlgica. El més probable és que es rebli el clau de la intolerància. Ja saben allà quin pa s'hi dona en aquestes contrades.

[1] Una excel·lent visió d’aquest panorama la dona la sèrie germana Deutschland 1983 (2015), de la qual ja està en marxa la segona temporada Deutschland 1986 (2018).