Aquest cap de setmana he assistit al meu primer congrés com a afiliat de Junts. Els discursos de tots els qui hi van intervenir em van representar, tots alineats amb la necessitat de culminar la independència i amb reprendre allò que vam començar l’1 d’octubre del 2017.
Com va recordar la presidenta Borràs, cinc anys després de l’1 d’octubre, no ha desaparegut cap dels motius que ens van portar a dur-lo a terme, ans al contrari. Què ha passat des d’aleshores? Dos anys de forta repressió, manca d’entesa entre Junts i ERC durant el govern Torra, dos anys de pandèmia i un any de taula de diàleg sense cap mena de fruits.
També vull destacar el moment en què el nou secretari general Jordi Turull va mencionar que hem de passar del “o referèndum o referèndum” al “o independència o independència”.
Aquests discursos els escoltava havent participat en els darrers dies en la confecció de la ponència política que justament va en aquesta línia de culminar la independència, i fer-ho com més aviat millor. Les bases ara podran esmenar, però estic segur que en cap cas serà per diluir, ans al contrari, probablement demanaran més concreció.
Si ens tornem a donar confiança i a pensar que mereixem tots plegats una segona oportunitat, estic convençut que aquesta serà la definitiva
D’aquesta manera, Junts esdevindrà l’únic partit que vol activar la declaració d’independència, prèvia preparació de les accions que calgui perquè aquesta vegada sigui amb èxit. Hem de recordar que ERC va ratificar el mes de març una ponència on reforçava el paper de la taula de diàleg durant dos anys, i la CUP ha proposat un nou referèndum per al 2025. Junts, insisteixo, serà, si s’aprova la ponència presentada per l’executiva actual, l’únic partit que formalment vol activar la declaració d’independència.
Veuran que poc triguen les clavegueres de l’Estat a treballar perquè Junts fracassi en l’intent, serem l’ase dels cops de tothom: de mitjans de comunicació afins al règim, dels partits unionistes, possiblement d’independentistes que els incomoda aquest nou posicionament i, també, de molts independentistes que no ens creuen capaços de complir el que proposem.
En tot cas, els fets ho demostraran. Segons descrivim a la mateixa ponència, en els propers mesos hi haurà accions concretes al Parlament, al Govern i en altres espais que demostraran aquesta voluntat, i espero que els qui ens voleu fer confiança, ens hi ajudeu i feu pinya per sortir-nos-en.
És cert que Junts no disposa de 68 diputats i no podrem fer res sols, però, en tot cas, espero que el nostre posicionament pugui arrossegar altres partits independentistes a acordar un full de ruta conjunt com es va fer el 2015 i que la societat civil torni a sumar, perquè només anant units guanyarem.
Les pressions per dividir-nos dins de Junts i entre partits i societat civil han estat, són i seran molt fortes. Si ens tornem a donar confiança i a pensar que mereixem tots plegats una segona oportunitat, estic convençut que aquesta serà la definitiva. L’únic objectiu és la culminació i ens hem de centrar en això i no caure en cap provocació.
Joan Canadell, diputat i membre de l’executiva de Junts per Catalunya