Dies convulsos i joc d’atacs i rèpliques entre els únics que podem assegurar un govern fort independentista. Faríem bé de fer una bona anàlisi si volem trobar una bona solució.
Primer. Esdevenir un estat és l'única solució per garantir el progrés econòmic i social del país. Els famosos 16.000 milions anuals del dèficit fiscal ara es veuran superats per l’imminent increment d’impostos, taxes i peatges, que ja s’ha enviat a la UE, i que pot representar uns 15.000 milions addicionals, o sigui, uns 2.000 euros anuals per cada ciutadà català (8.000 € per família de quatre). Esperar 10-20 anys serà un desastre per a les tres generacions actuals: per als jubilats, que, com a Grècia, s’empobriran greument; per a la classe mitjana, que acabarà de desaparèixer, i per als joves, que no veuran futur. Ens ho juguem tot des de fa temps, per això tenim pressa.
Segon. La ciutadania de Catalunya ha entès que aquest problema cal resoldre’l i ja el 2017 va votar majoritàriament sí a la independència i ara ho ha ratificat el 14 de febrer amb un 52% de vots. Els polítics estem obligats a respondre a les majories i, per tant, HEM de fer la independència, no només defensar-la amb la paraula. Tenim el mandat, hem de passar als fets, i no fer-ho seria trair els votants.
Pere Aragonès rectificarà i farà un govern independentista fort? Si no és així, i anem a eleccions, la ciutadania haurà de decidir si vol continuar la independència amb fets o si segueix pensant que podem deixar-ho per a d’aquí a 10-20 anys, o si s’inhibeix i deixa que el PSC torni a governar Catalunya
Tercer. A les eleccions del 14-F hi havia tres propostes independentistes. La d’ERC de negociar amb l’Estat en la famosa taula de diàleg. La de Junts que demanava preparar-nos per a la confrontació amb l’Estat i fer efectiva la DUI, i la de la CUP de fer un nou embat democràtic amb un referèndum el 2025. Els resultats han estat clars: 45% a favor de la primera, 43% de la segona i 12% la tercera. Cap opció és majoritària, el lideratge l’ha de tenir ERC i cal que s’entengui amb Junts amb el suport de la CUP. Aquest és el mandat.
Quart. Des de Junts hem acceptat a contracor seure a negociar amb l’Estat amb un màxim de 2 anys, però hem exigit que en paral·lel ens preparem per a la confrontació, perquè si falla la taula de diàleg (fins i tot Aragonès al debat d’investidura fallit va reconèixer que era molt probable), tinguem a punt una estratègia d’unitat dels tres partits i les principals entitats independentistes per fer efectiva la DUI del 27 d’octubre del 2017. Això, a més, permetria que durant els dos propers anys de post-Covid i de fons NGEU prioritzem economia i protecció social, mentre en paral·lel preparem l’embat democràtic que Junts i CUP proposem.
Cinquè. Un govern d’ERC amb suport dels comuns, amb el PSOE governant l’Estat i els comuns a Barcelona, implica de facto que el tripartit governi les màximes institucions, i en CAP CAS implica un full de ruta independentista. Aquesta és la situació que ens proposen, i la decisió final a Junts la tenen els afiliats, però pel que observo, de cap manera votaran a favor de donar els quatre vots que calen per a la investidura de Pere Aragonès. L’independentisme fa anys que ens demana unitat, no divisió, però no a canvi de renunciar a la independència, al contrari, cada cop té més suport l’independentisme i per això no podem votar un govern que no serà de cap manera independentista de facto.
Sisè. Dubto que hi hagi eleccions. A darrera hora, per evitar eleccions i salvar Espanya dels que volem fer efectiu el mandat de l'1 d’octubre, estic convençut que el PSC o fins i tot Ciutadans (si anem a eleccions, tot apunta que desapareixeran) donaran els quatre vots que falten si Pere Aragonès no rectifica. Rectificarà i farà un govern independentista fort? Si no és així, i anem a eleccions, la ciutadania haurà de decidir si vol continuar la independència amb fets o si segueix pensant que podem deixar-ho per a d’aquí a 10-20 anys, o si s’inhibeix i deixa que el PSC torni a governar Catalunya. Podem queixar-nos tant com vulguem, però aquestes són les tres opcions que hi haurà si anem a eleccions, i com sempre, el que decideixin els ciutadans és el que haurem de respectar els polítics.