És com allò del plàtan: un al dia, com a mínim. No parem de rebre noticies sobre reconeixements a persones que van participar en l'Operació Piolín. Un dimecres és una medalleta a no-se-qui. Un dijous és un reconeixement a no-sé-quà. Un divendres és una condecoració a no-sé-quiyá. El passat dissabte va ser el ministre de l'Interior Grande-Marlaska atorgant la medalla al mèrit policial al senyor Sebastián Trapote, comissari de la policia espanyola, ja jubilat, i l'encarregat de dirigir el dispositiu contra el referèndum de l’1 d'octubre. Una medalla que implica un augment del 10% de la seva pensió vitalícia.

Ah, i de propina, medalla pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso. Que no falti de res!

I ara vostè es preguntarà: “Què han fet aquests dos senyors per rebre aquest reconeixement?”. Bé, la medalla s’atorga a qui “ha estat ferit en acte de servei” o bé a qui “ha realitzat un acte amb un alt valor”. No cal ser gaire espavilat per saber que de ferides, ells, poques. Per tant, la resposta correcta és la número dos. I “l'acte d'alt valor” del que parlen és l’1 d'octubre. Bàsicament perquè no n'hi ha cap altre que tingui per l'Estat tant de valor com aquest.

Però, no se'n vagi encara, que en tenim més.

Ara hem sabut que 539 policies i guàrdies civils dels que van dedicar-se a pegar gent indefensa vestits de robocob, rebran una medalleta per “haver actuat amb honor i lleialtat en la defensa de la unitat territorial de Espanya”. Serà dissabte vinent a Oriola (Alacant) durant un acte organitzat per la Real Orden de Caballeros de San Cristobal. Posteriorment faran actes semblants en altres llocs i per tots els efectius que s'hi vagin apuntant.

Sí, perquè la cosa funciona d'aquesta manera, qui vol medalla l'ha de sol·licitar. Resulta que aquesta ordre, privada, va decidir instaurar el reconeixement i els agents s'hi han de posar en contacte per dir-los: “ei, que jo hi vaig ser”. Un cop comprovat que, efectivament, van ser a Catalunya, “a por otro, a por otro, a por otro medallín, que recibirá otro piolín”.

Però després encara falten les medalles oficials. Les de l'Estat. Al gener vam saber que l’ex ministre Zoido n’havia encarregat 12 mil, però no n'hem sabut res més. I ja han passat vuit mesos.

Un servidor fa dies que s'apunta totes les xifres de medalles donades. Perquè, si del que es tracta és de premiar tothom que va ser-hi, vol dir que al final seran tantes medalles, tants piolins. Si donen 1000 medalles, voldrà dir que van haver-hi 1000 piolins. Si apareixen 12 mil medalles, seran per 12 mil piolins. Matemàtica pura. Sí, perquè no seria lògic medallar-ne uns sí, i els altres no.

I, sap per què els compto? Segons xifres oficials, l'Operació Piolín va costar-nos 86 milions d'euros, un preu molt ajustadet, per cert. Si van incloure-hi 12 mil agents no és el mateix que si n'hi van haver 500 o mil. I si al final, resulta que això dels 12 mil piolins no va ser ni de conya, algú haurà d'explicar en que van gastar-se exactament uns diners que no va anar a parar a tanta gent com ens van dir i llavors hauran d'explicar fins on i fins a qui va arribar el repartiment. Perquè, segons els propis piolíns van explicar, no van gastar-se’ls ni en croquetes ni en mantega. I d'algunes coses que hem vist i llegit, no em surten els números.