Si el presidente Rajoy truca algun dia a la seva porta i li ofereix jugar a alguna cosa, NO accepti!!! Ni a fet i amagar. Ni al Monopoly. Ni al Call of Duty. Ni a res! Perdrà segur. Vostè. Naturalment. Per què? Perquè començaran a jugar amb unes regles i cada cop que ell vegi que passa una cosa que no l'interessa, les canviarà. A favor seu. Tenim les proves.

Quan va convocar eleccions, en aplicació d'un article 155 de la Constitució que al redactat no diu res del que després han fet en aplicació de l'article 155, ell, els membres del seu govern i els empleats que té al seu partit van començar a dir: “Va Puigdemont, presenta't si tens el que s'ha de tenir”. Que, en paraules textuals del portaveu Méndez de Vigo va ser un: “Puigdemont y todos los líderes políticos pueden participar en las elecciones porque están en su derecho. Sería bueno porque es una manera de que los catalanes juzgasen y opinen sobre las políticas que ha llevado a cabo el señor Puigdemont en el último año”. I ho deia perquè en aquell moment les enquestes li donaven al PDeCAT uns 15 diputats.

Total, que Carles Puigdemont va presentar-se a les eleccions amb un partit que no era el PDeCAT. I els catalans (i les catalanes) van fer cas al senyor portaveu i van jutjar i van opinar sobre les polítiques dutes a terme pel senyor Puigdemont. I va resultar que el senyor Puigdemont va ser l'únic amb possibilitats reals de poder formar govern perquè era l'únic que podia sumar majoria. I llavors Rajoy, els membres del seu govern i els fidels empleats del seu partit van canviar les regles del joc. A partir d'aquell moment, el nou discurs va ser el de: “Home, Puigdemont no pot ser president perquè és a Brussel·les i no pot venir. Bàsicament perquè no el deixem venir nosaltres. Saben què? Busquin algú altre”.

La cosa va anar evolucionant amb un seguit de detalls sobre els quals no m'estendré perquè ara mateix no tenim tres dies, fins que va plantejar-se el nom de Jordi Sànchez. Va ser quan Rajoy, els membres del seu govern i els fidels empleats del seu partit van tornar a canviar les regles del joc. Aquell “algú altre” tampoc podia ser Sánchez perquè és a la presó. I tant li fot que existeixi el precedent de Yoldi, que estant empresonat acusat de ser membre d’ETA va poder assistir al debat d'investidura celebrat pel Parlament basc i on el seu partit va presentar-lo com a candidat. A partir d'aquell moment el discurs va ser: “Ni Puigdemont ni Sánchez poden ser. Busquin algú altre”.

I el següent nom a circular va ser el de Jordi Turull. Només aparèixer, Rajoy, els membres del seu govern i els fidels empleats del seu partit van tornar a canviar les regles del joc. El nou discurs va ser: “No home, Turull tampoc que potser d'aquí a un any està inhabilitat. Ni Puigdemont, ni Sánchez, ni Turull. Busquin algú altre”. I en aquell moment va començar a circular el nom d’Elsa Artadi. Només saber-se, la premsa amiga va començar a fer córrer un d'aquells informes que farien la delícia dels germans Grimm, Hans Christian Andersen, Walt Disney i Tarantino. Tots 5 junts. L'informe, així com per resumir, deia que Artadi també és una sediciosa colpista rebel gihadista. O sigui, nou canvi de regles i ella tampoc? Doncs a falta de confirmació definitiva, podria ser.

Per tant, ara que ja no estem tots bloquejats per la neu, prepari's. Potser vostè ha d'acabar anant al ple del Parlament i acceptant la presidència de la Generalitat. Sí, esclar, ara vostè em dirà: “Però per ser president (o presidenta) cal ser diputat i jo no en soc”. Bé, però les regles canvien tan i tan ràpid que qualsevol cosa és possible. Per tant, i per si de cas, abans que tornin a canviar les regles, vostè vagi escalfant per la banda...

Bé, això si aquest dijous al matí la cosa no es complica tant que no hi ha ni ple i Rajoy torna a convocar eleccions. I això últim no és broma.