La metàfora s'ha usat per representar la cursa entre el PDeCAT i Esquerra cap a l'abisme del referèndum. Thelma Puigdemont i Louise Junqueras a tota castanya i a veure qui s'apartava primer perquè l'altre pogués dir: “Ho veieu, s'ha apartat ell, voteu-me a mi”. Però la metàfora ha sobreviscut a aquests protagonistes i ara afecta altres dos polítics de l'espai oposat.

Els resultats del 21-D a Catalunya han fet accelerar la velocitat del cotxe conduït per Thelma Rajoy i Louise Rivera cap a l'abisme de la catalanofòbia. Ciutadans i el PP competeixen a veure qui dels dos és més espanyol. I a Espanya, el termòmetre que mesura qui és el més espanyol de tots es diu Catalunya. Com més crides en contra seva, més punts guanyes. I no és d'ara.

El PP està encantat en aquest escenari perquè quan “Espanya és l'únic important” passen tres coses: 1/ el debat és al seu terreny natural i allà és imbatible, 2/ amb la bandera espanyola tapa el debat de la seva corrupció i 3/ deixa sense espai al PSOE. I Ciutadans ha vist que aquesta competició per l’espanyolitat és l'única manera que tenen de foradar la roca granítica on s'ha instal·lat un PP que no para de guanyar eleccions. Fins i tot quan es repeteixen.

I la lluita per l'espai nacionalista espanyol va ser la causa per la qual el PP va passar-se tota la campanya dient a la gent: “Ei, que el 155 és cosa nostra. No ho oblideu a l'hora de triar la papereta, eh!”. I per això Ciutadans responia: “Sí, bé... però aquest 155 és massa tou. En volem molt més! I, contra TV3!!!”. I llavors el PP contraatacava reivindicant encara més el 155 i més presó per a més gent. I seguidament Ciutadans doblava l'aposta. Va ser una competició a veure qui dels dos cridava més fort l’“a por ellos”. Però amb el que no comptava el PP és que aquest 155 del qual tant en reclamava la paternitat seria la causa de la seva brutal davallada. I aquest és un fenomen que caldria analitzar en profunditat: per què els partidaris de l'“a por ellos” van castigar electoralment els pares de la criatura i van preferir els tiets llunyans?

Total, que la Thelma i la Louise unionistes competeixen a veure qui salta abans en marxa d'una cursa anticatalanista que en un moment donat se'ls pot girar en contra si ofeguen massa l'economia del nostre país, que continua sent una quarta part de l'economia espanyola. Però pot succeir una altra situació. Fem una suposició?

I si al final la cosa no va de qui salta abans sinó de qui empeny l'altre fora del cotxe? En una cursa per apropiar-se de la rojigualda i amb el govern espanyol en joc, totes les guerres brutes són bones. I pot passar que una piulada feta per una persona anònima responent una piulada anterior d'Inés Arrimadas escrita en català assenyali un camí que algú estigui temptat a seguir. Ens mirem aquesta piulada?

Pregunta: ¿És possible que en la guerra per controlar l'hegemonia del nacionalisme espanyol, el PP tingui la temptació d'usar el comodí del públic d'acusar Ciudadanos de ser un partit d'origen català? L'ADN català de Ciudadanos serà el seu gran pecat original?

Com diria en Quim Puyal, ens hi juguem un pèsol?