La ignorància és molt atrevida. El primer problema que això provoca és que assistim a un permanent dia de les forces armades dels unineuronals on en comptes de soldats hi desfilen analfabets, que ho són tant que en un concurs d'illetrats quedarien últims, per enzes. I el segon problema, i potser encara pitjor, és que a més de voler tenir raó, intenten donar-li a la seva veritat tan impossible com inexistent, una versemblança basada en fets. Exemple? La gent que defensa que la Terra és plana.
Sostenir això ja és de grau 15 a l'escala de l'estultícia, que només arriba a 10. Però pretendre defensar-ho amb arguments físics ja és perquè quan ho veus esgotis la producció mundial d'estupefacció humana, animal i vegetal dels últims quaranta-cinc mil segles. “I, a què ve tot això?”, és preguntarà ara vostè. Bé, és que avui he vist la piulada d'un ciutadà defensant que la Terra és plana i pretenia reforçar la seva postura fent servir la ciència. El resultat era desolador:
Haurà vist que he tapat qualsevol dada que serveixi per identificar directament al personatge. Sí, perquè aquesta peça no va d'avergonyir-lo a ell ni assenyalar-lo per poder ridiculitzar-lo i sentir-nos tot molt millor (ha, ha, ha, és tan ase que podria mocar-se amb les orelles i que llestos som nosaltres). No, no, va de que hauríem de ser més prudents. Servidor de vostè el primer. Potser no d'una manera tan evident (o sí), però segur que més d'un cop n'hem dit alguna que ha provocat en qui l'ha sentit una reacció, si fa o no fa, semblant a la que vostè i jo hem tingut llegint les explicacions tècniques del senyor terraplanista. Perquè hem volgut intervenir en una qüestió de la que no en teníem ni la més remota idea. Per tant, qui cregui que està lliure del pecat de saber-ho tot, ja sap què ha de tirar, oi?
Però això també va de que, sí, som davant d'un cas molt evident que pot arribar a fer riure, però el debat públic està farcit de terraplanistes de moltes altres qüestions. Gent que s'aprofita que les coses no són ni blanques ni negres per sembrar dubtes en benefici propi. I no parlo només dels ignorants de bona fe, que ho són perquè van fer tard al repartiment de neurones i que no fan mal a ningú perquè, miri, dir que la Terra és plana en el fons no fa mal a ningú. Ens fa intel·lectualment pitjors però no ens hi juguem la vida. No, parlo dels que ho fan de mala fe per treure'n un benefici propi. I no només en qüestions relacionades amb la salut.
Són aquests que s'aprofiten del terraplanisme conceptual per sembrar la intolerància des de la ignorància. Esclar que cal qüestionar-ho tot, però això no vol dir que tot sigui fruit d'un complot de foscos i perversos interessos “dels poderosos”. De fet, quan algú li parli “dels interessos dels poderosos”, ràpid, mà a la cartera perquè li volen fotre. La cartera i la mà. I aquest benefici del que li parlo no és només econòmic, que també, sinó un guany invers per a la societat perquè ens perjudica a tots (totes i totis) ja que ens empobreix. No és només desemmascarar la mentida, és protegir-nos davant la ignorància. No ja per dignitat sinó perquè als ignorants és més fàcil enganyar-los i manipular-los. Cosa que no vol dir que als que no ho són tant, no se'ls enganyi ni se'ls manipuli. Però ja que hem sortit a jugar, millor posar-los les coses el màxim de difícils, no?