Nova prova demostrativa que al final la veritat sempre sura. L’exvicepresidenta del Gobierno Soraya Sáenz de Santamaría ha confirmat el que sospitàvem: era un agent indepe infiltrat.

Fins ara només teníem un pressentiment basat en l'observació i l'anàlisi de les decisions que ha anat prenent aquests anys i gràcies a les quals no ha parat d'augmentar la xifra de partidaris del referèndum d'autodeterminació i la dels favorables a votar-hi sí. Des d'avui en tenim la certesa. Ho confirma l'anunci del seu abandonament de la política justament 24 hores abans de la Diada del 2018, la dels presos i els exiliats.

L'única explicació possible que Soraya hagi abandonat les seves responsabilitats públiques aquest dilluns i no qualsevol altre dia és que ha volgut sortir de l'armari polític per poder passar l'Onze de Setembre amb la seva gent. Amb els catalans que mai li podrem agrair tot el que ha fet pel creixement i consolidació del procés.

La seva estratègia ha estat una gran màquina de crear indepes, cosa que només s'explica perquè aquest fos el seu gran objectiu. Perquè si tu veus que tot el que fas només serveix per fer créixer el rival, només tens una opció viable: rectificar. I si no només no ho fas sinó que insisteixes en l'error, és que ja et va bé i que això és el que vols. I si fruit de la insistència acabes fent possible, de propina, una aliança impossible que et fa fora del Gobierno, vol dir que ets un talp. És que no hi ha cap altra explicació.

Soraya va ser designada per encapçalar la “Operación Diálogo” i fins i tot van muntar-li un despatxet a can Millo. Gràcies a ella, la relació entre Govern i Gobierno va arribar al nivell de la que mantenen la reina Letícia i la reina Sofia. Un gran èxit, escolti.

Fruit d'aquella campanya d’“acostament” i de “solució definitiva del conflicte”, van perpetrar-se estafes intel·lectuals com l'acte aquell al Palau de Congressos de BCN. Van anomenar-lo “Jornada sobre insfraestructuras. Conectados al futuro” i hi van prometre 4 mil milions d'euros en inversions que al final van ser 2 mil milions de brindis al sol i 2 mil milions de quilòmetres cúbics de buidor total.

Sobre el referèndum de l’1 d'octubre, del qual ella era l'encarregada d'evitar-lo, Soraya va ser autora de frases visionàries com: “El 1 de octubre no va a ser otro 9.N”, “No va a haber votación” o “No habrá urnas ni, por tanto, colas ante los lugares en los que se pretendieran ubicar”.

Soraya era la responsable política d'un CNI que, amb tots els mitjans d'un servei d'intel·ligència dels més importants i més ben dotats del món, no va ser capaç de trobar una sola urna. Ni una.

Soraya és autora d'una de les piulades més sensacionals de la història i referida al referèndum de l’1 d'octubre:

Un text que era un forat negre en si mateix que s'autodestruïa en només 12 paraules i que va acabar esborrat per la seva autora.

Soraya va ser la dissenyadora de l'estratègia d'enviar ministres a les cadenes de TV més importants d'Europa a dir-los que les imatges que havien vist del violent assalt i posterior robatori d'urnes perpetrat l’1-O, doncs que no, que no les havien vist. I així podríem continuar durant línies i línies. I línies. Per tant, quan en algun dels trams de la mani es trobi a Soraya, ja alliberada del pes d'haver hagut de dissimular durant tot aquest temps, abraci-la molt fort i digui-li: “Gràcies Soraya. Contigo empezó todo”.

Ah, i de pas, li pregunta de quin consell d'administració de quina empresa acabarà formant part. Com per curiositat, oi?