L'aplicació del 155 és com menjar cargols. A qui li agraden, se'n fotria dos plats. I a qui no li agraden, el plat li provoca arcadetes. Per tant, el títol d'aquesta peça és una floreta per qui va decidir aplicar-lo, una cosa de la qual, per cert, n'està molt orgullós, i un insult per qui en rep les conseqüències. I la persona que ha aplicat el 155 ha vingut aquest matí a BCN a l'acte de presentació de les candidatures del PP a les eleccions del 21-D. Unes eleccions de les quals també n'està molt orgullós perquè va convocar-les ell. Ah, per cert, el senyor 155 és Mariano Rajoy.

L'acte l'han fet a l'hotel Barceló Sants de BCN, el que està just a sobre de l'estació de tren del mateix nom (Sants, no Barceló). I hi havia molta seguretat. Molta. Als voltants a càrrec de Mossos uniformats, a la zona d'accés a l'hotel a càrrec de Mossos de paisà i a l'interior de l'hotel a càrrec de Moncloa. Segons la pàgina web del PP, la cosa començava a les 11.00. Segons ha piulat Xavier García Albiol aquest matí, a 2/4 de 12. El cas és que a 2/4 d’11 la sala ja era plena de gom a gom. Per tant, he deixat la jaqueta en una de les cadires reservades a la premsa i he anat a fer un vol. I ara vénen dos “per cert”: 1/ Per cert, la jaqueta me l'han vigilat dues senyores de la fila del darrera i 2/ Per cert, en aquesta mateixa sala la revista El Jueves va celebrar el sopar dels seus 25 anys, convidant alguns dels seus lectors més fidels.

I mentre un servidor feia el ja citat vol, se m'ha acostat un senyor i m'ha preguntat: “¿Tienes bolis?”. He entès que volia un bolígraf per escriure alguna cosa i, com que jo duia la credencial de premsa, era la persona indicada per usar un estri com aquest. Quan li he comunicat que no en duia cap, he comprovat que el senyor no volia cap bolígraf per escriure. Sobretot quan m'ha dit: “Treballo a l'escàner de l’AVE i el meu cap m'ha dit que li baixi bolis del PP”.

Mariano Rajoy ha arribat a l’edifici a les 11.23. El camí des de l'entrada a la sala i la seva cadira ha durant 9 minuts i una xifra indeterminada d'abraçades, encaixades de mans, fotos i petons. Mentre Rajoy era assaltat per la massa, a la sala se sentien molts crits de “Viva España”, “Viva la Constitución” i també algun “Viva el Rey”.

I ha començat l'acte. Del parlament de Dolores de Cospedal destacar que ha anomenat García Albiol com a “Xavi”, marcant molt la X amb pronuncia catalana. I destacar també el cabreig considerable d'un senyor que tenia a la meva fila i a tres cadires de distància a mà dreta. Concretament amb un altre senyor que ell tenia tres files davant seu i que no parava d'aixecar-se a fer fotos amb el mòbil i el tapava. L'esbroncada ha estat tan contundent que el del mòbil no l'ha tornat a treure de la butxaca ni per mirar l'hora.

Vint minuts més tard, torn pel Xavi. Ha dit que a la sala érem 1.300 persones. Lamentablement no tinc xifres de la Guàrdia Urbana. L'arrancada del discurs té relació amb el que li deia a l'inici de la peça: “Mariano, et volem agrair que hagis aplicat el 155”. I la gent ha esclatat en una gran ovació acompanya d'una no menys gran cridòria que ha obligat al citat a aixecar-se i saludar. O skigui, els agraden elas cargols.

I llavors ha saltat la noticia. Aviat en Xavi serà “senyor Xavier”. Sí, el candidat ens ha comunicat que el 8 de desembre compleix 50 anys i que el millor regal serà estar fent campanya. Ah, i de pas li ha demanat a Rajoy que aquell dia vingui a Catalunya. Al llarg del seu parlament s'ha produït diverses vegades el fenomen anomenat “comentari espontani”. Consisteix en que algú del públic emet un comentari espontani (d'aquí el nom) i en veu alta. I, com que tothom està en silenci, el comentari se sent molt. Destaco “A la carcel Puigdemont”, “Delincuentes a la cárcel”, “Que intervengan TV3”. Altres moments han estat el “fuera, fuera” del públic provocat per l'esment del nom de Gabriel Rufián i el moment “me l’imaginava més gran”, quan ha citat el fins fa tres dies alcalde socialista de Gimanells i ara candidat del PP per Lleida. Ell s'ha aixecat a saludar i l'aplaudiment que ha rebut ha tingut una intensitat -34 a l'escala del carisma.  

I a les 12.25 ha pres la paraula Mariano Rajoy anunciant que el dia 8 serà a Catalunya. Ara falta saber si durà el pastís i si hi posarà 50 espelmes, una de sola o un 50 en números. De moment el que Rajoy li ha dut a Albiol ha estat una llarga llista d'adjectius favorables: valent, pròxim, parla amb la veritat per davant, valor de llei, valor segur, sap construir equips, seré al teu costat sempre que vulguis... I és fill de la Catalunya Real.  

També ens ha dit que les eleccions “no seran en diumenge sinó en dijous. I les he convocat jo que sóc el president del Govern d'Espanya”. Això ha provocat grans aplaudiments i el comentari espontani d'una senyora titulat: “con dos cojones”. Rajoy ha defensat l'aplicació d'aquest 155 que ens ha tornat la legalitat i la tranquil·litat, ens ha comunicat que “a Espanya es pot defensar qualsevol idea, fins i tot es pot ser independentista, però complint la llei”, ha demanat a les empreses que no marxin, que es consumeixin productes catalans i que “recuperem la Catalunya sensata i pactista del seny”. En total, 27 minuts de discurs.

Mentre la gent abandonava la sala, la senyora que m'havia vigilat la jaqueta m'ha preguntat de quin diari era i si som indepes. M'ha explicat que té 90 anys, que en fa 72 que viu a Catalunya, que la seva mare va morir fa 18 anys i que tanta gent l'atabala. Per això s'esperava a que tothom marxés per sortir ella. Li he demanat com ho veia tot plegat i, després d'un inici molt potent contra Puigdemont i TV3 m'ha acabat dient: “que tothom defensi el que vulgui, però sense mentir”.

Al hall, mentre Rajoy desapareixia per un ascensor que connecta l'hotel amb l'estació, dos militants del PP m'han preguntat “Què creus que passarà?” i “Com ho veus?”. Mentre comentàvem la jugada, ha passat Alicia Sánchez Camacho assetjada per un munt de gent, inclòs un senyor que per fer-li dos petons l'ha sacsejat com si preparés un dry martini. Ja al carrer, la ministra Dolors Montserrat, també perseguida per gent assedegada de fotos i petons, justificava la pressa per marxar perquè el seu fill tenia un partit de futbol i no se'l volia perdre. Lamentablement no en sé el resultat. El del partit. Per cert, el resultat que obtindrà a les eleccions la llista presentada avui, tampoc el sé. De moment només puc assegurar una cosa: no traurà 155 diputats. Vaja, crec...