El passat 11 de desembre publicava una peça on m'emprenyava bastant amb el que estava succeint a la residència de gent gran que la Fundació Fiella tenia a Tremp. En aquell moment, ja hi havia quaranta-cinc morts (QUARANTA-CINC), encara no teníem tota la informació i calia prudència, però ja s'intuïa que érem davant d'un cas absolutament intolerable. Arran d'aquell article, diversos familiars d'alguns dels difunts van posar-se en contacte amb mi per explicar-me situacions que posen els pèls de punta. La inhumanitat dels irresponsables del centre va ser tan gran... Els van deixar tan abandonats... I el pitjor és que van afrontar-ho dedicant el seu temps a mentir i a culpar als altres de la situació. Encara avui no se sap qui va gestionar exactament el centre durant dos dies.

El 14 de desembre vaig tornar-hi. Ja havien mort 53 persones i aquell dia Lídia Heredia (Els Matins de TV3) havia entrevistat al seu programa a Josep Maria Mauri, vicari general de la diòcesi d'Urgell i membre del patronat de la Fundació Fiella, la responsable del funcionament del centre. No qualificaré les explicacions d'aquest individu perquè espero que se n'ocupi la justícia, però la seva actitud des del punt de vista humà va ser tan lamentable. Què ha de fer la societat amb un personatge que apareix en un mitjà de comunicació sense cap empatia ni sensibilitat vers els cinquanta-tres morts d'aquells moments i les seves famílies? Com ens protegim de gentola així? Tant costava demanar perdó a les famílies? En privat i en públic. Ei, sobretot perquè aquest ciutadà... és mossèn!!!

El 19 desembre vaig publicar un tercer article. Llavors els morts ja n'eren seixanta, un 42% dels 144 residents. Els contagiats arribaven al 95%. Feia dues setmanes que cada dia hi moria algú i continuava la indiferència, la falta d'explicacions, la nul·la assumpció de responsabilitats per part de ningú. I, el més terrible, l’omertà. I el significat de la paraula ho explica tot. Només cal preguntar a alguns dels familiars que ho van patir. Finalment van morir seixanta-una persones (SEIXANTA-UNA!). Un desastre que només s'entén si penses que, tenint en compte la població del Pallars, tothom té un parent més o menys pròxim, un veí o un conegut que va morir en aquella residència.

Avui hem sabut que la Generalitat ha decidit apartar definitivament a la Fundació Fiella de la gestió de la residència de Tremp. A banda, la Fiscalia continua investigant els seus gestors per un possible delicte d'homicidi imprudent. Gran notícia i veurem com acaba tot plegat. El que sí està clar és que encara avui no és quantificable el mal que aquesta gent va fer a la imatge del conjunt de residències, la majoria de les quals se'n van sortir sense gaires mitjans i amb molta professionalitat.

Com que no tenim una màquina del temps, és impossible anar enrere i tornar a la vida les 61 persones mortes. Però estaria bé que, per un cop a la vida, es rescabalés humanament les famílies. Mai és sobrera una abraçada i demanar perdó no encomana la COVID. Sobretot quan qui hauria de fer-ho diu que ha estat elegit per Déu i que es fa passar per representant seu a la Terra.