Doncs sí, avui escric per tercer cop sobre la residència de Tremp. Ja vaig fer-ho el dia 11 i dilluns passat. Però resulta que ja ha passat un mes des que es va conèixer el brot i ja han mort seixanta persones. SEIXANTA. Això vol dir que a data d'avui han mort al voltant d'un 40% de les persones que a mitjans de novembre vivien en una residència on van infectar-se un 95% dels interns. Des de fa dues setmanes, el degoteig de morts ha estat constant, entre la indiferència general, la falta d'explicacions i la nul·la assumpció de responsabilitats per part de ningú. I, miri, li ho diré ben clar, no em resigno. No em dona la gana.

Sé que no sóc ningú, que el jo pugui dir o escriure ni servirà per a res ni ningú en fotrà el més mínim cas, però ja que tinc una tribuna pública penso aprofitar-la. Perquè, sap què passa? Que aquest cas m'ha desmuntat humanament, però també com a ajuntalletres. I m'ha indignat molt. I m'he sentit insultat com a ciutadà. I cada dia que passa estic més emprenyat.

En les anteriors peces he escrit que és AB-SO-LU-TA-MENT intolerable que a aquestes alçades de la pel·lícula,  nou mesos després d'haver esclatat la crisis de la COVID, en una residència hi morin SEIXANTA persones. És que no pot ser. Però com que sóc dels del gremi que defensa allò de que el risc zero no existeix, direm que a pesar que els seus responsables coneixien perfectament quina era la situació, de vegades a la vida és inevitable que passin coses. I a Tremp van passat totes a la vegada. Molt bé, acceptem-ho. Però, torno a insistir-hi, a partir d'aquí les famílies, la gent de Tremp, la del Pallars i la resta de ciutadans mereixem que se'ns respecti, que no ens prenguin el pèl i, molt important!, que no ens tractin com a imbècils.

Que ara mateix encara no se sap què ha passat ni per què? Molt bé, però això no evita que ens donin totes les explicacions. Detallades. I no una puta merda d'excuses barates com les que va excretar Josep Maria Mauri, vicari general de la diòcesi d'Urgell i membre del patronat de la Fundació Fiella, al programa de la Lídia Heredia (Els Matins de TV3).

Senyor Fiella, m’adreço directament a vostè i espero que algú li passi aquest text. I a poder ser sencer, per evitar malentesos. No en tinc ni idea de si vostès són els culpables o no de la mort de seixanta persones, allà vostès amb la seva consciència, però ens deuen una explicació. Però una de veritat i no la presa de pèl de dilluns. Perquè vostès, precisament vostès, han de donar un exemple pulcre i exquisit de caritat cristiana. Amb els morts, amb les seves famílies i amb la societat. Desconec si sap la veritat i no la pot dir o no la vol dir, però és molt poc cristià espolsar-se les culpes i anar passant-se la pilota amb la conselleria. I pel que fa a la Conselleria, ha d'explicar-nos si són certes les deficiències de metodologia i les decisions poc adequades que han explicat alguns familiars un cop es van fer càrrec de la residència. I la responsabilitat d'uns i altres només té una solució: sortir tots dos a donar la cara.

Dilluns o dimecres al matí (dimarts no que hi ha sorteig de la loteria de Nadal i això taparia el tema) són bons dies per comparèixer en una roda de premsa sense ni límit de temps ni de preguntes ni de repreguntes, i transmesa pels principals mitjans de comunicació del país. I, saben per què? Perquè un cop han mort SEIXANTA persones en només un mes i en una sola residència, algú ha donar la cara. I sé perfectament que no em fotran ni cas, però jo seguiré insistint. Perquè cada cop suporto menys l’omertà.