Al març, quan va començar tot, tampoc no era acceptable però llavors podien argumentar-nos que el virus ens va enganxar desprevinguts, que ningú s'ho podia imaginar, que no sabíem com s'encomanava... Però que ara, nou mesos després, passi el que ha passat aquesta setmana a la residència Fundació Fiella de Tremp és un escàndol i una vergonya. És intolerable i inadmissible i els seus responsables -qui sigui- han de fer diverses coses de les que en parlaré més endavant. Però han de fer-ho ja, perquè demà serà massa tard.

Tres setmanes després del primer cribratge, en aquesta residència que és referència al Pallars hi han mort per Covid 45 persones. QUARANTA-CINC! Això vol dir que estem parlant, aproximadament, del 40% dels residents. Però és que ara mateix hi ha 12 persones més ingressades a l'Hospital comarcal del Pallars i en total els contaminats són 132, dels quals 89 són residents i 43 treballadors, cosa que significa més de la meitat de la plantilla. Per tant, qui durant l'últim mes hagi creuat la porta d'aquesta màquina d'infectar i no estigui a la llista d'afectats, ja cal que vagi a comprar loteria i se la passi per la gepa. Segur que li toca.

Una jove familiar d'una de les persones mortes deia: “L'únic que demano és saber què ha passat dins de la residència per arribar a aquest extrem”. Bé, això és el mínim. Ve d'ofici. Sobretot perquè no torni a passar. Ni aquí ni a cap altra residència. Cal saber què s'hi ha fet malament perquè no es repeteixi enlloc. Però ara és quan anem a l'apartat del que han de fer els responsables d'aquesta matança. Primer, donar la cara. FO-NA-MEN-TAL. No pot passar ni un minut més sense que qui ha provocat aquesta situació surti públicament i digui: “Hola, he estat jo”. I seguidament, han d'arribar les explicacions. TO-TES! Detalladíssimes. I acceptant preguntes. Què ha passat i per què? Què no s'ha fet bé? Què ha fallat? I ens han d'explicar si van intentar amagar una situació inicial de negligència a l'espera d'una millora que no va arribar i finalment, quan la cosa se'ls va acabar escapant de les mans, van decidir seguir callant a veure si escampava. I si va ser així, han de dir-nos qui i per què va prendre la decisió i si algú va col·laborar a l'hora de tapar-ho.

Algun dia, esperem-ho, sabrem què ha passat realment a les residències. Segurament ens autoconsolarem dient que durant la primera onada no estàvem preparats i que no s'hi va poder fer cap altra cosa. Per desconeixement, falta d'experiència i de mitjans... i bla, bla, bla. Però precisament per tot el que ha passat, a data d'avui, a mitjans de desembre no ens pot passar això de Tremp. És que no pot ser. És que 45 morts és una barbaritat. És que al Pallars i a les comarques de Lleida serà difícil trobar-hi algú a qui, més o menys directament, no se li hagi mort un familiar. O un conegut. O un veí. És que totes aquestes famílies mereixen respecte. I transparència. I informació. I això ha de succeir aquest mateix cap de setmana. És que van dipositar la confiança en una gent que els ha tornat una caixa de pi sense cap explicació.

Escoltin, és que els han matat els seus padrins. És que tal i com estan les coses, que el virus entri en una residència és una cosa que no hauria de succeir, però si passa no pot endur-se pel davant la meitat dels residents. És que, que en una residència hi hagi 132 infectats és una salvatjada. És que no podem admetre altra cosa que una compareixença IM-ME-DI-A-TA dels culpables d'això i que els expliquin a les famílies què ha succeït. I que els demanin perdó. I seguidament, si s'escau, que es posin a disposició de la justícia. I que la justícia, tan diligent en altres qüestions, actuï.