Després de la primera part d'ahir, avui hi tornem amb la pregunta: “Estan segurs que tot anirà bé?”. A la qual podem afegir un petit desenvolupament del tipus “tot és molt complicat i la situació és única en la història, però podria ser que en general improvisem excessivament?”.

Quan servidor de vostè va al mecànic, no se li acudeix discutir a l'expert si cal canviar o no no-sé-quina peça de la suspensió de la roda posterior dreta o si cal injectar-li no-sé-quin gas a l'aire condicionat. Ara bé, si em posen un volant quadrat, jo seguiré sense tenir ni idea de mecànica, però no podré evitar que la cosa em grinyoli. Doncs miri, amb això de les mascaretes em passa igual. Tinc la sensació (tota ella molt cunyada, ho reconec) que m'han col·locat un volant quadrat i que si la decisió d'avui​ l’haguessin pres fa 15 dies, el brot de Lleida hauria existit igual. Perquè el problema no l’ha causat l’ús o no de mascaretes, i són precisament les mascaretes les que ens emmascaren el debat sobre què ha passat i per què. Dit això, ja teníem volant. O sigui, ja ens posàvem la mascareta. I ara ens la seguirem posant.

Però aquest servidor que de tant en tant va al mecànic realment volia parla-li de fluids i de la ciutat de BCN. Ha passejat pel centre? Sembla un poble de costa al gener. No hi ha gent, un munt de restaurants i botigues estan tancats i als llocs que queden oberts, hi trobes taula sense problema. I fins i tot et tracten com una personeta.

No és gaire difícil retratar què ha passat. Segons dades del passat mes de gener (dos mesos abans d'aquesta nova normalitat que va pel pedregar), per la capital catalana hi circulava una mitjana de diària de 154.461 turistes. Per tant, fiiiiiuuu, de sobte ha desaparegut un fluid de 150 mil persones que durant 365 dies l'any han ocupat l'espai desplaçant el fluid local. A tots els nivells. Per KO. A ningú de BCN se li acudia anar a passejar per la Rambla, perquè no era la seva ciutat, sinó la dels 150 mil guiris que l'endemà eren rellevats per 150 mil més. I així cada dia.

I ara pretenen que, pam, en quatre dies el fluid local torni a ocupar l'espai que ha deixat buit el fluid visitant. Molt bé, però per fer-hi què? Si ha quedat tot arrasat. Si només hi queden quatre pobres indis resistint a la reserva, oblidats tots aquests anys per tothom, i a qui ara tothom se'ls abraça, però sense treure'ls els punyals que els han estat clavant durant tot aquest temps.

Locals i pisos pels quals abans dels 150 mil guiris diaris es pagaven X euros de lloguer van convertir-se en mines d'or i els propietaris s'han acostumat a guanyar X+1000 amb els pisos turístics. Els legals i els que no ho eren. O directament van vendre aprofitant la bombolla. I el fluid local va haver de marxar. Expulsat. Negocis i persones. Les persones han acabat, moltes, vivint a la segona corona de l'àrea metropolitana i l'espai comercial s'ha omplert de botigues impersonals de productes prescindibles i d'establiments de menjar que directament estafaven els clients. Per qualitat, per preu i per tracte. I a més ha arribat el teletreball. Per quedar-s'hi, com va dir el poeta. Per tant, si al centre no hi viu gent, no hi ha botigues que ofereixin un valor afegit o una singularitat i no hi vas a treballar, què coi has d'anar a fotre al centre?

I després hi ha els altres centres, on en comptes de guiris hi ha oficines. El propietari d'un restaurant de la zona de Francesc Macià em deia que al migdia ha notat una baixada de clientela d'entre un 30 i un 40%. En canvi, per sopar ha millorat. És gent del barri que ara hi surt a sopar en comptes de marxar a altres bandes. Per seguretat o per mandra, però ara per ara els hàbits són uns altres.

Prop d'allà, al centre de les Corts, zona sobretot d'habitatges i amb un cert ambient com de poble, les coses van diferent. Una amiga que hi viu de tota la vida i li encanta reparar i restaurar mobles m'explica que està desbordada. Molta gent que s'ha quedat sense feina, encara no ha cobrat l’ERTO o li han reduït la jornada, està marxant del barri perquè no pot pagar el preu dels lloguers que els propietaris es neguen a abaixar. I com que van a pisos més petits o a casa dels pares, deixen part dels mobles en qualsevol lloc. I ella els recull i els dona una nova vida. Aquí el fluid desapareix i darrere seu hi deixa buidor. Seria interessant saber per què un propietari prefereix tenir el pis buit abans que posar-li un preu raonable, d’abans que els barcelonins es creguessin que l'especulació no té final i que el moviment del fluid guiri és com un molí que sempre genera bitllets.

Total, que sí, que molt bé tot. I això que ara és quan hauríem d'anar raonablement psssse perquè el brot fort dels virus i la patacada econòmica eren a partir de l'octubre, quan diu que sí que anirem plooooofff. El consol és que experts diversos i economistes variats no són un gran exemple de fiabilitat en el pronòstic i potser arribem a Nadal d'una manera fluida.