Feia molts anys que sabíem que la majoria de peatges tenien una data de caducitat. Doncs bé, en comptes d'aprofitar el temps per decidir quin havia de ser el nou model a partir del nou moment, no, el debat sobre el futur vam començar-lo cinc minuts després de desaparèixer les barreres. I, a més, ho vam fer traient una flauta de pan i per tocar “El Cóndor Pasa”. Com podríem haver tocat una de Leticia Sabater. O fer malabars amb la flauta, que tant l'hi fot.

Tampoc vam aprofitar aquests anys de marge per analitzar com calia gestionar el trànsit per les vies que ja no eren de pagament però on hi seguirien existint les garites de cobrament. Per què, oi? Molt millor fer-ho ara, dues setmanes després i perquè es veu que hem descobert que si els cotxes passen a 20 per hora pels espais on abans ens aturàvem per pagar, es produeixen embussos. Fixi's quines coses passen! I això encara succeeix molt més si recuperem les operacions tornada de cap de setmana amb un trànsit com era abans d'una pandèmia que ja ens hem oblidat que existeix i, a més, per aquell petit espai hi circulen camions. SEN-SA-CI-O-NAL! Tanta previsió em provoca càries i tot.

Però esperi's que, com vostè ja sap, no és que tot sigui susceptible d'empitjorar sinó que sempre acaba empitjorant. En aquest cas, afegim a una broma que no fot cap gràcia el cost de desmuntar físicament els peatges. Els de l’AP-7 i l’AP-2 valen vint-i-set milions d'euros i els de la C-33 i la C-32 nord set milions i mig. En total, uns 35 milions d'euros, que traduïts a moneda actual serien unes cinc Ricardes. Les dues APs les paga el Ministerio de Transports i Mobilitat i les dues Ces la Conselleria de Territori. I quan dic que ho paguen ells, és una manera de dir-ho, oi? Sí, perquè si ho paga l'administració vol dir que no ho paguen ells sinó vostè i jo. Ah, i per si quedava algun petit detallet per afegir, com que ja ha quedat clar que això dels peatges ha desaparegut d'un dia per l'altre i sense cap avís, el desmuntatge de les andròmines que corresponen a l'Estat encara no està adjudicat. Diuen que serà “aviat” i que no patim perquè un cop s'hi posin això serà un pim-pam. De moment està previst que comencin “al desembre-gener”. ME-MO-RA-BLE!

Resumint, i bàsicament: 1/ Pagarem nosaltres el desmuntatge d'unes infraestructures que han explotat unes empreses privades que han guanyat mooolts diners, 2/ Es desmuntaran qualsevol dia d'aquests perquè el pla per dur-ho a terme no estava organitzat i 3/ Sabem qui seguirà pagant els peatges, que serem vostè i jo -com sempre-, però encara no sabem com, ni quan ni seguint quin model. Perquè sembla ser que és una qüestió que no genera cap pressa.

Veient la gestió dels postpeatges, efectivament, haver deixat córrer això de l'ampliació de l'aeroport, un projecte on totis (TOTIS) han fet de trilers, ha estat la millor idea per no prendre mal. Per no prendre mal vostè i jo, naturalment. El problema és que no fent-la, també acabarem rebent.