Ha passat com amb els decorats de les pel·lícules barates de l'oest, que t'hi recolzes i tot cau perquè el que semblava una fantàstica ciutat realment és una fullola aguantada per darrere amb unes fustes.

Rajoy semblava immune a la corrupció i la sentència del cas Gürtel l'ha fet fora, primer del govern, i finalment de la política. Però no perquè un munt de partits s'hagin posat d'acord que aquesta era l'única manera possible de regeneració, no. Un munt de partits molt diferents s'han posat d'acord que no podien fer altra cosa que fer-lo fora. Des d’EH-Bildu al PDeCAT passant per Podemos i el PNB s'han adonat que només era possible el sí a la moció i que no era admissible ni l'abstenció.

Diuen que Rajoy mai ha fet res per solucionar els problemes, que sempre deixava que es podrissin. Però sense ser Marianòleg, diria que aquest cop no fent res ha fet, i conscientment, el que calia fer. No va dimitir dijous passat, cosa que hauria permès el PP conservar el Gobierno i triar un substitut. I potser no va fer-ho perquè va adonar-se que per salvar els mobles a mitjà i llarg termini era millor acabar amb la situació actual. I això passava perquè 1/ el PP passés a l'oposició, 2/ ell marxés i, com a conseqüència, 3/ que el partit fes net.

És la interpretació a una de les frases d'avui: “Marxar és el millor per a mi i per al PP”. Totalment d'acord. El millor per a ell perquè no tenia sentit quedar-se a lluitar per a recuperar el Gobierno, i més quan arrossegava la llufa de la corrupció. Ep, una corrupció que ell ha vist néixer, créixer i reproduir-se perquè ell hi era, perquè ell fa 40 anys que hi era, però que no és seva. Ell no n'és el pare. El pare n'és Aznar i en tot cas ell n'és l'oncle solter. I el millor pel PP és que ell marxi, s'endugui de la maneta tota la seva generació i el partit faci foc nou.

Sobretot perquè si Rajoy no hagués fet el que ha fet, Ciutadans se'ls hauria menjat amb patates en quatre dies. En canvi, la moció i posterior renúncia de Rajoy destrossa l'estratègia de Rivera, que de ser una seriosa amenaça passa a ser un globus que es desinfla.

I tot això en menys d'una setmana. Perquè si dimecres passat a vostè li diuen que avui governaria Pedro Sánchez, Borrell seria ministre i Rajoy hauria deixat la política, què, què hagués dit?

Doncs esperi, que això no s'ha acabat. I no només en l'àmbit polític.