He sabut del fet gràcies al compte que el periodista Johathan Martínez té a Twitter (@jonathanmartinz). Resulta que el senyor Alfredo Perdiguero (@perdigueroSIPEp) ha piulat aquest dissabte un vídeo gravat de la TV on, segons ell, els jugadors de l'equip d'handbol de l’Anaitasuna acaben un temps mort cridant “Gora ETA”:
Esto de GORA ETA digo yo que será un montaje, ¿no? pic.twitter.com/WVmqgVXkCF
— Alfredo Perdiguero M. 🇪🇸 (@PerdigueroSIPEp) September 13, 2019
Per si l'autor de la piulada l'esborra, cosa que no es pot descartar perquè l'estan allisant a crítiques, li adjunto una captura i l'àudio enregistrat:
El rebombori inicial generat per l'afirmació ha fet que el club s'hagi posat en contacte amb ell per aclarir-li què criden exactament els jugadors als temps morts i des de quan ho fan. Ell ha inclòs aquesta explicació al seu compte i hi ha afegit un comentari:
Si tu afirmes, usant el subterfugi d'una insinuació, que uns esportistes professionals d'un club històric de la lliga ASOBAL estan a favor del terrorisme i d'una banda armada i et demostren que això no és cert, no pots despatxar-ho amb un “esto es lo que me dice el club. Así que...”. No, no, el que hauria d'haver fet el senyor Perdiguero és demanar disculpes al club, als jugadors i als afeccionats del club. Sobretot perquè el senyor Perdiguero no és un qualsevol:
El senyor Perdiguero és subinspector de policia. I afirma que lluita contra les injustícies. Per aquests dos motius, precisament ell té un plus d'exemple. El món es divideix, bàsicament, entre bons i dolents. A ell, que es declara enemic de les injustícies els bons li paguen un sou perquè els defensi dels dolents. Per tant no pot acusar injustament un grup de persones de ser dolents. I si ho fa, els ha de demanar perdó. No hi ha cap altra opció. I si ell no ho fa, els seus caps han d'obligar-lo a fer-ho. Avui mateix.
Una altra qüestió és què té al cap el senyor Perdiguero per concloure que el crit dels jugadors és el que ell es pensa que és. ¿Quina mena d'empanada mental inclina aquest senyor a pensar que uns jugadors d'handbol d'un equip navarrès de primer nivell cridaran a favor d'una banda terrorista que ja no existeix al mig d'un partit de lliga? ¿Amb quin objectiu es pensa el senyor Perdiguero que farien una cosa així i, sobretot, davant d'una càmera de TV que emet en directe?
I si ell es pensa que sent una cosa, per què no s'informa una miqueta abans d'acusar a ningú de res? En quina mena de marc mental s'ha instal·lat aquest senyor que abans d'acusar greument un grup de persones no es preocupa de saber si li ha fallat l'oïda perquè té uns prejudicis que el condueixen a l'error?
¿Li pot més la possibilitat de fer el ridícul que perdre cinc minuts aprenent o és la mandra d'haver de suportar que ETA ja no existeix? ¿És aquest un exemple evident que l'existència d'aquell cruel enemic va anar molt bé a molta gent per justificar i argumentar segons què? ¿Aquest cas demostra que al subconscient d'alguns hi ha instal·lada la frase “contra ETA vivíem millor?”. I és una pregunta, no una afirmació.