Aquest matí he seguit en temps real, i amb molt d'interès, com un tortell de crema i una rentadora es convertien en una roda de tractor i una pinça de la roba. La cosa ha començat amb una entrevista a Ismael Peña-López (@ictlogist), director general de Participació Ciutadana i  Processos Electorals (DGPCPE), a can Xavi Bundo (RAC1).

Davant l'allau de persones que han presentat al·legacions per no ser diumenge de cos present al lloc que el destí els ha assenyalat, el periodista li ha preguntat què podria passar si en el moment de constituir les meses no hi ha la mínima xifra de membres. Peña-López ha explicat que, segons la llei i no perquè ho hagi decidit ell, si una mesa no es pot constituir en el moment previst, la votació d'aquella secció s'ajorna 48 hores. A partir d'aquí, suposicions de futur sobre una cosa que no només no ha succeït mai sinó que ni s'ha plantejat. I el DGPCPE ha dit una cosa lògica: per evitar que dos dies després, en aquestes taules hi haguessin possibles “vots tàctics” que canviessin els resultats, seria lògic valorar no oferir resultats oficials diumenge.

Doncs bé, entre que algú ha transcrit la declaració al seu aire i les ganes que tenen altres de veure extraterrestres verds i amb antenes en un plat de sopa, sap com ha acabat la cosa? Amb “La Generalitat estudia no publicar els resultats de les eleccions” o “La Generalitat planteja no difondre els resultats”. Però el més interessant és, un cop més, que tècnicament és molt senzill i ràpid anar a la font i sentir exactament què s'ha dit, com s'ha dit i en quin context, però tothom repeteix una versió contaminada que reinterpreta les declaracions d'una manera que insinua una tupinada. Un tortell de crema, que és rodó, sí, convertit en una roda de tractor, que també és rodona, sí, però aquí s'han acabat les semblances entre la realitat i la manipulació. Perquè les rodes de tractor, com el seu propi nom indica, no són unes postres sinó que serveixen perquè els tractors es moguin de lloc. I no duen crema.

La rentadora convertida en pinça de la roba va de Vic i les pizzes i els fuets. ¿Ja ho sap què va passar dissabte a la capital d'Osona, oi? Vox va anar a fotre-hi la seva cagaradeta, una manera com una altra de fer-se propaganda que cada cop té més èxit. I van aconseguir el que volien. I just d'aquí una setmana ho veurem. Bé, sobretot ho veuran i ho patiran PP i Ciutadans quan es mirin els resultats. Però no se'n vagi encara que ara ve la segona part de la cosa. Arran dels incidents, el món digital pròxim a Vox ha començat una campanya de boicot contra Casa Tarradellas. Per què? Perquè com que és una empresa de per allpa la ciutat que tots aquests personatges escriuen amb el nom franquista de Vich, doncs endavant. I aquí ens trobem una triple paradoxa de mides còsmiques:

1/ En el seu moment, quan el nacionalisme espanyol xenòfob ha plantejat altres boicots contra empreses alimentàries catalanes, han sortit veus des d’Extremadura o Andalusia recordant que ells venen matèria primera a aquestes indústries i, per tant, un boicot els perjudica.

2/ Casa Tarradellas fabrica diversos productes de marca blanca per moltes grans distribuïdores com, per exemple, Mercadona. Quan els “Voxeros” ho han sabut, han ampliat el boicot també contra ells. SEN-SA-CI-O-NAL!

3/ Part dels boicotejadors han derivat el cas cap al concepte “Yo no consumo productos de empreses que desean destruir España”. Quan els amos de Casa Tarradellas i Mercadona, precisament ells, sàpiguen que el seu objectiu es destruir Espanya, tindran un impacte. No menor.

Serà com quan dius “vaig a estendre la rentadora” i agafes les pinces de la roba per fer-ho literalment. I miri, no.