A les campanyes electorals de la postmodernitat, del que es tracta és de no fer cap proposta, de presentar el rival com un enemic pervers a qui cal vèncer (després d'insultar-lo molt) i de fer-se la víctima de la intolerància dels altres. Intolerància que has provocat tu prèviament a base d'insultar-los. Passa com quan se'n va la llum, “això és d'ells”. Sí, perquè els altres tenen sempre la culpa de tot perquè són gentussa, no com tu, que ets l'exemple de virtuts que ens salvarà a tots de l'infern. Gràcies a Déu. Bé, a Déu i a Al·là, Jahvè, Buda, Brahma, VixnuKrishna, Jah i el Monstre Espagueti Volador.

Dins d'aquest despropòsit mundial, una de les accions que s'ha posat més de moda, i que me les treuen de les mans, és la de convocar un acte que podríem anomenar “Anar a fotre-hi la cagaradeta”. És com quan tens allò que en diuen un recargolament de budells (o “apretada”) i busques qualsevol lloc per alleujar la situació. Tècnicament consisteix a convocar un acte de campanya en un indret on no hi tens votants, i no en tindràs mai, i on hi vas, no a buscar-hi el vot de la gent que hi viu, sinó el del votant que és a centenars de quilòmetres d'allà i que veurà les imatges del que tu hi has anat a provocar.

Perquè l'acte sigui un autèntic “Anar a fotre-hi la cagaradeta” i no una imitació, calen diverses condicions.

1/ Has d'arribar-hi corre-cuita, com si fossis un avió que ha de bombardejar un objectiu, deixar-hi anar l'excreció o deposició corresponent, i marxar a tota velocitat per on has vingut i deixar allà els efectes del que hi has llençat i que, si tens sort, haurà fet diana.

2/ El lloc on vas ha de ser terreny el màxim d'hostil a tu. Com pitjor, millor.

3/ Al lloc hi ha d'haver gent disposada a demostrar públicament que allò és terreny absolutament hostil a tu. I han de fer-ho de la manera més visible possible i amb accions molt actives.

4/ Has d'aconseguir que el teu equivalent a l'altra banda de l'espectre ideològic ofereixi una imatge pública d'intolerància i rebuig cap a tu perquè les càmeres de TV que portes puguin mostrar als informatius afins l'odi que despertes. I si aconsegueixes que la cosa acabi amb la policia repartint hòsties, el triomf és total perquè instal·les la imatge que ets una pobre víctima a qui no li permeten dir veritats com una casa.

I tot això, per aconseguir què? Bàsicament dues coses.

- Un ressò que no hauries obtingut de cap altra manera convocant un acte “normal” per parlar d'atur, economia, hospitals o escoles. On va a parar, oi? Podent oferir violència, per què fer noticies on hi surtin persones parlant de coses que no ofereixen espectacle, oi?

- Poder presentar-te com una víctima davant dels electors que dubten, ja que una víctima sempre desperta simpatia.

Ah, i pel que fa als teus enemics, ells (i elles) encantats de la vida. Sí, perquè enfrontant-se a tu aconsegueixen situar entre la seva gent el frame que sense ells, tu, que ets el seu enemic, ocuparies més espai del que ocupes. Als teus enemics els va perfecte que tu vagis al seu terreny a fotre-hi la cagaradeta perquè els permet fotre-hi la seva i presentar-se com l'única opció per aturar-te.

En resum, dos gossos marcant el seu territori, cosa que demostra que les campanyes s'han convertit en una immensa animalada.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat