Ha tornat la vella tàctica de la cagaradeta política. Tan antiga com efectiva. Amb una relació qualitat-preu insuperable. És una acció barata, fàcil d'organitzar i no t'has de preparar res. No has de dir res, ni proposar res, ni manifestar cap idea. Ets tu i quatre més fent una cosa tan senzilla com caminar durant uns metres. I quan dic “quatre” és literal. Només cal anar on saps que no et vota ningú, i per tant generes un gran rebuig, provocar una estona a la gent que circula, que els teus equips de propaganda gravin les imatges corresponents, i ja tens el dia fet. I com que la cosa sempre funciona, la recepta es va repetint.

Avui ha tocat Donosti. Els simpàtics xicots (i simpàtiques xicotes) de VOX han decidit anar a una ciutat on a les últimes eleccions municipals van aconseguir 1.238 vots d'un total de 96.618 i, esclar, zero regidors. Com a tot Euskadi, on va presentar llistes en 20 pobles i la mitjana de vots no va arribar a l’1%. I amb el cas significatiu d’Amurrio, on van obtenir 60 dels 5.836 vots emesos. Per cert, Amurrio és el poble natal de Santiago Abascal, amb la qual cosa és evident que va triomfar entre els cosinets i poca cosa més.

La cagaradeta no tindria més interès si no fos perquè mostra un moviment sorprenent. L'estratègia de VOX és provocar. VOX necessita tenir sempre al foc una immensa olla amb caldo populista llest per servir als seus clients potencials que, als moments de greu crisi, necessiten creure que algú té solucions impossibles als problemes més complexos. Però perquè el brou tingui sempre gust, cal anar-li llançant-li permanentment txitxa en forma de crits, soroll, estirabots, mala educació, invents diversos, atacs personals basats en un immens frau a la intel·ligència, mentides i manipulacions a doll. Perquè mentre el brou tingui gust, no faltaran clients que aniran a tastar-lo. Però si allò acaba convertit en simple aigua calenta, adéu caldo i, en conseqüència, adéu clients.

No fa pas gaire, abans de l'últim canvi d'estratègia, Ciutadans era el rei de la cagaradeta. El temps ens va demostrar que allò era debilitat. Quan van detectar símptomes de desinflada, van optar per anar fotent diverses cagaradetes. A Errenteria o a Amer, poble natal de Carles Puigdemont. I no se'n van sortir. Però van ensenyar-nos que el rei Rivera anava nu abans que es tragués tota la roba. Novament. Com a la seva famosa foto de debut.

Si avui, primer dia amb llibertat absoluta de moviments post estat d'alarma, VOX ha decidit anar a fotre la cagaradeta precisament a la capital de Gipuzkoa, però no amb un missatge relacionat amb el coronavirus sinó de nacionalisme espanyol, vol dir que aquí hi ha un dit que ens assenyala alguna cosa. Quina? Jo com que no hi entenc, no ho sé. Però potser l’estratègia del VOX post-crisi no anirà de criticar la gestió de la pandèmia, que és el passat, sinó d'aprofitar la greu crisi econòmica que patirà un país que viu, bàsicament, de fabricar cotxes que ara no es venen i d'un turisme que ja no vindrà com venia. I si ho fa com ho està fent és perquè, potser, les coses no li van com esperaven i el brou li està començant a quedar aigualit. Potser. I això forçarà al PP a cayetanitzar-se encara més. Potser. I Pedro Sánchez encantat perquè li queda tot l'espai de centre per a ell solet.