(Avís important: L'aparició de la vila de Mondoñedo al títol d'aquesta peça es deu exclusivament a la circumstància que té similituds fonètiques amb Pedro i la unió de les dues paraules provoca un cert efecte de rima. Pedro-Mondoñedo. Fi de l'avís)

Total, que en Pedro li va dir a en Pablo que ni parlar-ne. Pensant, segurament, que en Pablo li diria “doncs puja aquí dalt i veuràs Móstoles, que jo no penso moure'm”. Però, ai las, en Pablo li va dir a en Pedro que sí, que feia un pas al costat, que se n'anava a la paperera de la història ministerial i que endavant les atxes amb el pacte d'esquerres.

I ara en Pedro es troba en la mateixa situació que tots ens hem trobat algun cop quan no tenim ganes d'anar a dinar o a sopar amb algú i busquem alguna excusa:

- No, és que demà no puc que tinc podòleg.

- Doncs quedem demà passat!

- No, és que haig d'anar a passar la ITV...

- Però si no tens cotxe...

- No, no, la meva. Tinc una revisió mèdica que dura tot el dia.

- Doncs quedem l'endemà...

- Estaré recuperant-me de la revisió mèdica.

- I l'altre?

- Es morirà la meva àvia!

- No tens àvia, però si vols quedem al tanatori.

- Socors!!!

Per tant ara en Pedro no pot dir-li als amics (i amigues) d'en Pablo que se li ha mort l'àvia, sinó que per ser creïble ha de posar dia i hora pel sopar. No té més remei. Encara que tot l'àpat se'l passí mirant el mòbil.  

Però el més inquietant de tot plegat és l'actitud d'en Pedro cap en Pablo. ¿Què carai li ha fet en Pablo a en Pedro perquè des del primer moment s'hagi negat a asseure-se'l a la cadira del costat del Consell de Ministres? Què ha passat entre ells? Quan es va acabar tot? Per què en Pablo era el gran escull per un acord d'esquerres?

La qüestió és que, com tots plegats ja ens afaitem (o ens depilem), hem aprés a ensumar la pudor a socarrim d'una hora lluny. No consta cap enemistat manifesta entre Pedro i Pablo. Llavors, per què aquesta negativa tan absoluta com nominal d'en Pedro a pactar amb en Pablo?  

¿I si el problema no era en Pablo sinó que en Pablo era l'excusa? ¿I si qui va decidir de veritat que en Pablo era el boc perfecte per dissimular i forçar un altre tipus d'acord van ser els signants del que a Madrit (concepte) coneixen amb el nom de “Los Acuerdos”?

¿I si és certa la teoria segons la qual l’IBEX-35 i els mitjans de comunicació oficials del (seu) club van prohibir-li a Sánchez pactar res amb els podemites, no fos cas que algú en algun moment de debilitat tingués la brillant idea d'intentar buscar alguna solució per resoldre políticament el conflicte (polític) català?

Bé, la resposta la tindrem en breu si en Pedro s'asseu a la cadira de La Moncloa amb un govern que tingui amics d'en Pablo i en Pablo se'n va a Mondoñedo. O més lluny encara. No ho sé... En Pablo a Ciudad del Cabo, que sí que rima.

(Avís important: L'aparició de la vila de Ciudad del Cabo i no de Ciutat del Cap en aquesta peça es deu exclusivament a la circumstància que té similituds fonètiques amb Pablo i la unió de les dues provoca un cert efecte de rima. Pablo-Ciudad del Cabo. Fi de l'avís).