Ho van publicar a Vanitatis. I posteriorment altres mitjans. També el nostre. L'Albert Rivera, líder de Ciudadanos, ha canviat el seu pis al centre de Madrid per una casa a Pozuelo, la ciutat amb la renda per capita més elevada d'Espanya. O sigui, la que està considerada com la més rica. De 70 metres quadrats prop de la catedral de l’Almudena passem a dues plantes distribuïdes en 150 metres quadrats, amb jardí annex al menjador, diversos lavabos, dues places de pàrquing, seguretat privada i piscina comunitària. Preu? Superior al milió d'euros. 

La noticia, com per afegir més formatge al pa, inclou un subtítol ben gran on es diu que la casa “està en una exclusiva urbanització a poques passes de la qual s'hi troben les cases de Cristiano Ronaldo i Borja Thyssen. I tu llavors penses: “carai, dóna per molt el sou de diputat, oi?”.

Problema? Al text de la noticia hi llegim que “a pocs quilòmetres de la seva nova llar hi trobem Somosaguas i La Finca, dues de les urbanitzacions més exclusives del país, on hi viuen Cristiano Ronaldo i el matrimoni format per Borja Thyssen i Blanca Cuesta”. O sigui que el “a poques passes” es converteix en un “a pocs quilòmetres”. Pel mateix sistema, un servidor viu “a poques passes” de Sant Adrià del Besós, lloc on avui Pablo Iglesias ha dit que “l'independentisme ha col·laborat en el despertar el feixisme”, adaptació en campanya del concepte “volen votar i, esclar, provoquen tant la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que han d'acabar sent apallissats”. Molt bonic. Tot.

A un servidor, la vida privada del senyor Rivera l'importa la producció anual de raves dels Països Baixos. I això inclou el seu canvi de domicili. És un tema personal i punt i final. Mentre s'ho pagui de la seva butxaca. O li pagui el partit. Per un tema de seguretat o pel que sigui. Ara bé, sí que m'interessa, i molt, la reacció de cert mitjans de comunicació i de certa opinió pública davant d'aquest canvi. O, millor dit, la falta de reacció, comparada amb la que hi hauria hagut si el canvi l’hagués protagonitzat un altre polític.

La frase estrella del “cunyadisme” de boina és “tots els polítics roben”. I aquest “cunyadisme” que es llença en planxa contra el patrimoni, més o menys important, dels polítics per exclamar: “ho veus!”, ara ha callat. Per què? Perquè aquest tipus de crítiques només valen per segons qui i depenent a quin partit pertany. En el cas que ens ocupa, el “cunyadisme” no només ha callat sinó que ni tan sols s'ha plantejat obrir boca.

He intentat imaginar què hauria passat si en comptes de Rivera, qui hagués anat a viure a la ciutat més cara d'Espanya hagués estat Pablo Iglesias, Gabriel Rufián, Carles Puigdemont... o, fins i tot, Pedro Sánchez. Em temo que hauria estat el gran tema de debat a les plurals tertúlies d'aquesta Espanya tan diversa on es respecta tant a qui pensa diferent. I, com es pot imaginar, l'opinió no només hauria estat absolutament contrària sinó el protagonista hauria acabat rebregat.

I també he intentat imaginar què n'hauria dit el propi Albert Rivera si en comptes d'ell, el protagonista hagués estat un altre polític. I em temo que, com a mínim, haurien aparegut les paraules “corrupció” i “3%”.

No hi ha res millor que no ser present en certs imaginaris. Sobretot per no haver de patir segons quins atacs personals tan brutals com injustos i que quan comencen ja mai més tenen marxa enrere.