Ahir al matí, quan el Rei d'Espanya va entrar a la zona central de la Plaça de Catalunya de BCN, lloc on es feia l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats d'ara fa un any, un grup minoritari va començar a cridar-li “no estàs solo”.  

En aquell moment vaig obrir el google maps i vaig geolocalizar-me a veure si realment era on jo creia ser o havia patit una sobtada teletransportació i era en un altre acte d'un altre planeta, d'un altre sistema solar, d'una altra galàxia, d'un altre univers i d'una altra realitat paral·lela. I no.

Dir-li “no estàs solo” al Rei d'Espanya en un acte de record a les víctimes d'un atemptat i tenint a pocs metres els familiars dels assassinats, només té dues explicacions possibles: o bé el Rei és una de les víctimes o bé els que criden s'han confós d'acte. I de planeta, de sistema solar, de galàxia, d'univers i de realitat.

Jo m'inclinaria més per la segona opció. Bàsicament perquè si la primera hagués succeït, ens en hauríem assabentat. I no. Per tant els senyors (i senyores) del “no estàs solo”, a part de dir-li de tu al Rei, cosa que és de molt mala educació, van demostrar no saber on eren. Què hi feien, doncs, allà?

Ahir, per respecte a les víctimes, no era el dia de parlar-ne. Avui sí. I cal parlar dels crits i dels xiulets totalment fora de lloc que es van sentir i toca parlar de qui va proferir-los. Qui era aquella gent?

Pels voltants de la zona central de Plaça Catalunya, i abans de començar l'acte, hi va aparèixer una paradeta on hi repartien uns barrets com de comiat de solter en un wok-bufet lliure d'un polígon industrial abandonat i amb menú tancat de 10€ per cap. La particularitat és que els barrets incloïen una cinta amb una bandera espanyola. Apolític total.

La gent que envoltava la paradeta són els què després van ser dins de la plaça cridant el “no estàs solo”, altres lemes desconcertants tenint en compte l'acte que era i xiulant, escridassant i faltant el respecte a la presentadora, Gemma Nierga. Alguns d'ells duien penjada del coll una mena d'identificació on hi havia escrit “servei d'ordre”. I aquí ve la segona pregunta: servei d'ordre de què? No hem quedat que allò era un acte institucional de record a unes víctimes, on el control de seguretat el feien membres de Casa Real i de Mossos? ¿Quin ordre servien aquests individus que entraven i sortien de la plaça com i quan volien i que quan tornaven a entrar dins del perímetre d'accés restringit no eren escorcollats novament?

Tercera pregunta: qui els va permetre adjudicar-se la potestat d’autoanomenar-se “servei d'ordre” i de què carai eren el “servei d'ordre”? Potser és que hi havia convocat un acte dins de l'acte de record i homenatge a les víctimes i aquest acte requeria d'un servei d'ordre? Ah, per cert, quarta pregunta: per què el control de seguretat d'entrada a la zona central de la plaça no permetia als periodistes l'accés a la zona del públic?

I ara ve la cinquena pregunta: com és que un dels membres de l’autoanomenat “servei d'ordre”, que entrava i sortia de la plaça com i quan volia, un cop acabat l'acte i a la zona de Rambles-Pelai, va arrencar de les mans i va empènyer violentament una persona que duia una petita pancarta de signe contrari? És que realment la funció del servei d'ordre era provocar incidents? Llavors el que duien penjat del coll estava mal escrit i hi hauria d'haver dit “servei de desordre”.  

Quan l'actitud del “servei d'ordre” i dels seus acompanyants va estar a punt d'anar a més i van aparèixer els Mossos per establir un cordó de seguretat entre els dos grups discrepants, per què cap membre del “servei d'ordre” va fer la seva funció? Potser perquè no eren cap servei d'ordre? I llavors tornem a la segona i tercera pregunta. I esperem que algú la contesti.

Eren un grup molt reduït, potser 30 persones, però van aconseguir un protagonisme que no ajuda gens a la imatge del que ells (i elles) deien defensar. Quan gent com aquella d'ahir s’atorga la representació d'unes idees i la defensa d'unes persones, ofereix la imatge que van oferir i ningú surt a desautoritzar-los, aquestes idees i aquestes persones tenen un problema. I greu.

Però esclar, com que d'aquella gent d'ahir als mitjans de Madrit (concepte) no se'n parla, no existeixen. I si tu tanques els ulls als problemes, deixes de creure que tens problemes. A no ser que realment t'interessi que existeixin aquests problemes i que tancar els ulls sigui la millor manera de que continuïn existint.