Un dia comença a ploure suaument i al sostre del teu menjador hi sents un petit sorollet que no saps d'on ve. Com un “xap”. Cada 30 segons. Penses que és la fressa de l'aigua del carrer i no en fots cas. Continua plovent, cada cop més fort, i el teu “xap” ja és cada 5 segons. En plena tempesta allò ja no és un “xap” sinó un metrònom que pateix una sobredosi de cocaïna, cafeïna i tot de coses que acaben en “ina” i que exciten molt. Llavors és quan t'apareix al sostre una immensa taca d'aigua, comença a ploure a sobre dels mobles i has d'anar corrent a buscar cubells i baietes diverses. Doncs bé, amb les al·legacions per no ser membre d'una mesa electoral ha passat el mateix.

Lògic. Si a la mandra habitual d'haver-te de passar el dia en un col·legi electoral hi sumes que la gent pensa “¿no em van deixar estar-me dues hores amb els avis o els pares ja grans menjant la carn d'olla o els canelons perquè ‘no fos cas’ i ara em fan estar-me 14 hores tancat en un edifici tocant coses que tothom ha tocat prèviament?” i, sobretot, hi afegeixes la por a contagiar-te, el que va començar sent alguns casos ara és una gotera-riu en ple apogeu. De moment es calcula que un 25% dels agraciats al sorteig taulil ja han manifestat allò del “demà m'afaitaràs” (o em depilaràs).

Diversos municipis ja busquen alternatives per si no poden constituir les meses. Els pobles més petits sembla que ressituaran els suplents i les ciutats estudien fer nous sortejos, cosa que la llei no preveu. I aquí m'hi aturo un moment. En la llei. Perquè quan convé la sobrepassem. O la reinterpretem. I quan convé, l’apliquem textualment. I després passa el que passa. Perquè encara no hem entès res. Aquesta és una situació mai vista, ens agafem a una llei que no la preveu ni la contempla i seguim actuant com si tot fos normal i aquestes fossin unes eleccions normals. I no, no ho són. I la Junta Electoral no en té ni idea de salut. Lògicament. I ha de decidir sobre salut amb una llei que no diu res sobre salut. Si algú els presenta una al·legació dient que és persona de risc, què coi sap la Junta Electoral de Zona, la Provincial, la Central o la Semipensionista. Prou feina tenen amb el seu negociat com per anar fent de metges.

Total, ha començat a córrer que si no pot constituir-se una mesa els primers votants podran ser requerits per quedar-s'hi. Conseqüència? La gent gran, la que vota a la franja de primera hora, es planteja anar-hi a mig matí, pel que pugui ser. I qui ha d'acompanyar gent gran amb problemes de mobilitat diu que potser millor fer via cap al migdia perquè poden obligar-los a ser mesa encara que aquell no sigui el seu col·legi. I ara el que passarà és que els del primer torn s'ajuntaran amb els del segon torn i tot plegat serà SEN-SA-CI-O-NAL! Però servidor té la solució. Aquesta humil columna, efectivament, torna a convertir-se en servei públic i proposa una alternativa.

I ara vostè em dirà: “Que vagin a les meses tots aquests (i aquestes) que s'han vacunat sense tenir-ne dret i com a càstig. A banda de la resta de càstig que han de rebre, esclar...”. Sí, estaria bé, però no és una bona idea. Si han estat corruptes i prevaricadors per una vacuna, de què seran capaços prop d'una urna?. Per tant, les persones idònies són els negacionistes. La idea no és meva, sinó del David, el meu subministrador de gra cuit al mercat.

Tots aquests que van pel carrer sense mascareta i que entren en espais públics a pèl perquè diuen que no hi ha virus, a les meses. Allà palplantats tot lo dia atenent els votants. Tocant els DNI de tothom, els sobres i respirant la barreja d'aerosols diversos sense cap protecció. Ni EPI, ni guants, ni de res. Tampoc a l'hora del recompte, quan remenaran les paperetes grapejades per centenars de persones. ¿No diuen que no hi ha virus? Doncs no han de patir per res, oi?

Animem, doncs, als negacionistes a refermar les seves conviccions per la via dels fets. I a la vista de tothom. En un mateix acte demostraran que tenen raó i faran un bé a la comunitat. És allò que en diuen un güin-güin total. I per curar-se, lleixiu i fairy, que netegen per dins i per fora.