Quan a mig matí he sabut que Podemos proposaria una moció de censura, de seguida m'ha vingut al cap la maniobra que va fer ahir Marine Le Pen. Compte, no estic comparant Podemos amb Le Pen. Parlo estrictament des del punt de vista d'olfacte polític i agilitat estratègica per obtenir-ne un benefici mediàtic immediat i, sobretot, afeblir el rival.

El que va fer la líder del Front Nacional francès i candidata a presidenta de la república va ser llençar una galleda d'aigua a Emmanuel Macron, el seu rival a la segona volta, i aprofitar l'onada generada per surfejar.

Resulta que a Amiens, per cert la ciutat de Macron, hi ha una planta de la marca Whirlpool que serà deslocalitzada en breu a Polònia, a pesar de tenir beneficis. Es perdran 380 llocs de treball en nom d'allò que aquí coneixem tan bé consistent en augmentar encara més aquests beneficis pagant sous més baixos en un país més pobre. Macron va anar a reunir-se amb els representants sindicals de l'empresa, però en comptes d'anar a la fàbrica i evitar possibles conflictes, va citar-los en un despatx de la Cambra de Comerç del centre de la ciutat. Mentre, Le Pen va aprofitar la situació i al mateix moment va anar a la fàbrica per dir als treballadors que ella salvarà l'empresa i que ella és l'esperança de futur. I va fotografiar-se amb tothom. I va rebre un bany de masses.

I ara vostè em preguntarà: “escolti, i com salvarà l'empresa?”. I jo li responc: No va dir-ho i tant se val. És l'homeopatia política: “jo li prometo la curació a tots els seus mals, tingui fe i veurà com tot es resolt”. És la repetició del Trumpisme, adreçar-se a la classe obrera, la més castigada per la crisi present i la classe que tindrà més difícil adaptar-se al futur que arriba, i oferir-los promeses que tothom sap que no es compliran. Però que la gent compra perquè està desesperada i s'hi agafa perquè no li queda altra cosa.

Fent aquesta maniobra, Le Pen va sumar suports i va oferir una imatge d'àngel que ajuda els desvalguts però, sobretot, va perjudicar la imatge de Macron, que ha quedat com algú allunyat de la realitat i que s'amaga en foscos despatxos. Una cosa semblant a la que ha fet avui Podemos.

Amb la moció de censura agafen la bandera de la indignació, que s'estén com una taca d'oli entre la gent després de tot el que estem veient des de fa dues setmanes, on cada dia és pitjor que l'anterior: la Comunidad de Madrid, Pujol, la fiscalia i la sensació infinita de corrupció a l'engròs entre una impunitat total. I no només prenen la iniciativa al mig d'un oasi de silenci sinó que afebleixen el seu gran rival, el PSOE, que apareix com un partit del “sistema” que no fa res per evitar la descomposició.

Solucions? Cap. De reals, vull dir. Però és que aquest no el tema. El que busca Podemos és el cop d'efecte. El “jo sóc la solució a una crisi que ningú resol i que jo sí que resoldré”. Es tracta d'imatge, de posicionament propi i de desubicació del rival. Vaja, el que s'havia fet tota la vida, però amb la diferència de que ara tot arriba a més gent.

I, sap per què la gent els hi compra? Perquè tenen motius per fer-ho. Molts.