Doncs al final el Tribunal Suprem ha dit que allò de La Manada va ser una violació i ha elevat les penes inicials de 9 anys fins a 15.

Per tant, això que es coneix com “l'alt tribunal”, ha admès els arguments dels recursos presentats per la Fiscalia, pels advocats de la víctima i per les acusacions particulars exercides per l'ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra.

Ara la pregunta és: s'ha reparat el mal? O esperi, plantegem-la d'una altra manera: ¿la justícia ha demostrat que és una institució que funciona o precisament tal i com ha anat tot queda demostrat que no? I li desenvolupo la pregunta.

El tribunal de Navarra que va redactar la primera sentència va prendre una decisió que va caure com una bomba en la majoria de la societat espanyola. I, sobretot, el que va escandalitzar van ser els arguments d'un dels jutges que, més o menys, deia: “és que van provocant i la noia aquesta va tenir el que buscava. Que ara no es queixi”.

Però el pitjor d'aquella sentència va ser la banalització del fet. Molta gent va rebre el missatge que aquell era el cas d'una puteta reprimida que volia saber que són cinc mascles de veritat, que després se'n va penedir perquè va adonar-se que era una porca i va buscar la ruïna dels pobres xicots que només havien satisfet una innocent fantasia. Allò del “Home, és que ni els jutges ho veuen tan greu...”.

Això i el tractament que alguns mitjans de comunicació van fer al principi del cas (una cosa que també cal dir-la) va provocar que moltes manades que circulen pels nostres carrers decodifiquessin que allò que havien fet aquells cinc individus durant els sanfermines era un divertiment més d'una nit de festa. El menú de la matinada de dissabte perfecta era botellón a sac, vomitades varies, suor, pixar-se a sobre i acabar duent una porca que vol canya a un descampat. Perquè és el que totes desitgen. Perquè és que ho han vist a les pelis porno i es posen “perrakes” però no s'atreveixen a dir-ho per no quedar malament.

I aquella mateixa justícia que va decidir allò i que va enviar un missatge que va fer que milions de dones se sentissin totalment desprotegides i humiliades per part de qui ha de fer complir la llei i castigar qui la vulnera, ara, aquella justícia rectifica. No sé si repara, però rectifica.

Potser vostè em dirà: “senyor ajuntalletres, sempre tan crític amb la justícia política i ara que ho arreglen tampoc està content? La qüestió és criticar”. Bé, doncs precisament ara és quan cal ser més crític. Si avui han decidit que allò va ser una violació és perquè hi ha hagut una gran pressió social que no hauria entès cap altre sentència. Donem-li la volta a l'argument. Imagini si la primera decisió era impresentable que la justícia no ha tingut més remei que acceptar les pressions de l'opinió pública. 

I, esclar, una justícia que no és justa d'ofici sinó que ha d'esmenar-se perquè l'ha feta tan grossa que el carrer no admetria cap altra cosa, és una justícia que té un problema. I no menor.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat