Avui el Parlament de Catalunya ha viscut el ple de la marmota desorientada. La pobre bèstia (em refereixo a la marmota) s'ha passat el dia anant i tornant sense parar, traient el fetge per la boca i acompanyada per una perdiu que, a pesar d'haver esnifat les existències de biodramines d'un any, duia un globus que mai haurien somniat els germans Montgolfier.
Tot ha començat a 3/4 de 9 amb un acte de la CUP davant del Parlament. Els diputats i altres membres de la formació han mostrat unes lletres que formaven la paraula "1-O referèndum". Però quan han aixecat el petit mosaic hi ha hagut pànic. S'ha estès la creença que no estaven impreses correctament. I no, és que no havien tret el plàstic adhesiu. Era la metàfora de com ha anat posteriorment la jornada.
Ens crèiem que allò era un ple i realment ha estat un vodevil. La diferència és que en comptes de portes obrint-se i tancant-se, s'obrien i es tancaven torns de paraula, peticions de suspensió de ple, invocacions al reglament que eren revocades per una interpretació oposada... La marmota ha acabat amb rampes a les potes. I la perdiu vomitant.
Total, que a les 9, mentre al bar del Parlament el conseller Joaquim Forn (no, no som parents) esmorzava suc de taronja i cafè al costat del conseller Rull, que optava per una cola-cola, al pis de sobre ja estava reunida la Mesa. La primera de les 5 reunions que ha fet al llarg del dia. Per cert, parlant del bar del Parlament... avui sí que ha estat un dia històric, sobretot per a la seva caixa. A mitja tarda, i durant una de les enèsimes aturades del ple, set cambrers no donaven l'abast servint begudes i les poques coses mengívoles que encara quedaven vives. A última hora, durant una estona ha corregut que s'havien exhaurit les existències. Però la notícia ha estat desmentida pel company Jordi Galves que en un pim-pam s'ha cruspit un entrepà de tonyina i dues cerveses.
A partir d'aquí vostè ha d'imaginar-se la cosa que més pugui estirar-se. Què, estem d'acord a dir que podria ser una goma elàstica? Doncs va, fet. Imagini la goma elàstica més elàstica. Què, ja? Doncs el reglament del Parlament ho supera.
Des de les 10 i 15 minuts, hora exacta en què Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí, ha demanat un canvi en l'ordre del dia per incloure la llei del referèndum, i fins 3/4 de 10 de la nit, l'han forçat tant que hi ha hagut moments en què pensava que es trencaria. El reglament. Per fer-se una idea, li deixo un enllaç amb la música més adequada per repassar la pel·lícula dels fets:
10.17 Marta Rovira (Junts pel Sí) té tres minuts per argumentar per què demana el canvi a l'ordre del dia. Mentre parla, Alejandro Fernández (PP) demana la paraula. Els tres minuts es converteixen en 8.
10.25 Pren la paraula Anna Gabriel, que argumenta durant 2 minuts.
10.28 Primera gran discussió sobre el reglament. Pren la paraula Alejandro Fernández.
10.31 I a partir d'aquí van intervenint Carlos Carrizosa (Ciutadans), Ferran Pedret (PSC) i Joan Coscubiela (CSQP), que introdueix un concepte nou: "procediment bucaner". Definició: Llei que no agrada a la majoria, li disparen (a la llei). "Això no és democràcia, té un altre nom", diu. L'aplaudeixen Ciutadans, PSC i PP. Bé, i alguns del seu grup, també. Després veirà quins i, sobretot, quins no.
10.48 La cosa s'ha complicat tant que la presidenta de la cambra atura el ple i convoca reunió de la Mesa i de la Junta de Portaveus.
11.15 Mentre fem temps, Ferran Requejo (doctor en Filosofia i catedràtic de Ciència Política) és a la tribuna de convidats llegint La Bíblia desenterrada un assaig sobre la part de la Bíblia real i la que ve de llegendes. Vaja, una bonica metàfora sobre el reglament del Parlament. Prop seu, el Pare Manel comenta: "ara cal resistir".
Artur Mas aprofita per signar papers. Després fa tertúlia amb Núria de Gispert, Joan Rigol, Ernest Benach i Toni Castellà. El conseller Romeva puja fins la tribuna de premsa i de convidats i també la fa petar amb alguns dels presents.
Mentre, al terra de la sala de passos perduts, hi apareix una cartera. Miro i és d'en Xavier Rius, de l'E-notícies. Sense robar-li res, prodedeixo a tornar-li. M'ho agraeix convidant-me a un tallat.
11.44 Ens diuen que ha acabat la Junta de Portaveus, però que l'han tornada a convocar. La reunió de la Mesa, continua. La gent no sap si anar al lavabo o no per si tot recomença en aquell moment.
12.24 Per fi es reprèn el ple. Quan estan a punt de votar el canvi en l'ordre del dia, Carlos Carrizosa diu que han presentat una nova moció de reconsideració amb nous arguments. La presidenta suspèn el ple i convoca una nova reunió de la Mesa i la junta portaveus.
13.12 La Mesa torna a l'hemicicle i torna la marmota del reglament. Dos minuts després, al mig d'un caos total i absolut es vota l'alteració de l'ordre del dia. 68 vots a favor, 4 contra i dues abstencions. La resta de diputats no voten.
Joan Coscubiela demana la paraula per demanar lectura de la nota. Germà Gordó també demana la paraula per dir que no ha pogut votar.
13.18 Es repeteix la votació. Ara sí, vota tothom. Junts pel Sí i la CUP, 72 vots a favor; Ciutadans, PSC, CSQP i PP, 60 vots en contra i 3 diputats de CSQP s'abstenen.
A continuació i entre crits i diputats drets demanant la paraula, s'aprova la llei del referèndum per 69 vots a favor (JxSí i CUP) i 3 en contra (CSQP). Els tres vots que falten a la majoria habitual de 72 són Germà Gordó i els dos diputats de l'última fila. La resta de grups no voten.
A partir d'aquí allò ha semblat una taverna amb els clients demanant calimotxo. Però era el Parlament i demanaven la paraula. Seguidament han intervingut Miquel Iceta, Carlos Carrizosa, Ferran Pedret, Joan Coscubiela, Marta Rovira, Alejandro Fernández, Albano-Dante Fachin (CSQP), Fernando de Páramo (Ciutadans), novament Fernández, José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), Santi Rodríguez (PP), Carrizosa novament, Eva Granados (PSC) i Xavier García Albiol. Uns demanant reunió extraordinària de la Mesa, altres demanant les regles del debat, els següents demanant més temps per presentar esmenes a la llei, els de més enllà demanant la suspensió del ple... fins que a les 14.07, Carme Forcadell ha suspès el ple durant una hora.
A les 15.07, després de cues sense final al bar per poder dinar, ha continuat el ple amb la sessió de control. Una sessió surrealista. Després del que ha passat al matí, allò ha estat una bassa d'oli. O la gesticulació havia estat llavors o era ara. A les 16.40 ha acabat la plàcida sessió de control i... hem tornat a la marmota i a la perdiu amb tots els portaveus dels grups demanant la paraula. Durant 17 minuts. Fins que la presidenta Forcadell ha tornat a convocar la Mesa i la Junta de Portaveus. Al mateix moment saltava la notícia que Pilar Abel no és filla de Dalí. No sé si és cap metàfora sobre el ple, però no m'estranyaria.
A les 19.27 han sonat els timbres que anunciaven que es reprenia el ple i, què creu que ha passat? Efectivament, més portaveus discutint amb la presidenta sobre el Consell de Garanties Estatutàries, sobre la lectura del dictamen, sobre la no-comunicació de la reconsideració, sobre l'ordenació del debat...
A les 19.46 Anna Gabriel ha dit una d'aquelles frases que passa a la història, referida a la bancada del no i a la seva actitud: "sort que els antisistema som nosaltres"
19.37 Poca estona després que un nen ploriqués a l'hemicicle, li ha tocat el torn a CSQP. El diputat Joan Giner ha demanat dos torns. Rabell i Coscubiela no hi han estat d'acord. Joan Josep Nuet, Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez han marxat de l'hemicicle. Segons han explicat, havien pactat poder explicar la seva postura. La CUP s'ha plantejat marxar també en solidaritat. Dante els ha demanat que no ho fessin. Ara mateix el grup queda, doncs, dividit entre Catalunya Sí i Que es Pot.
Al segon torn de paraules, Junts x Sí i la CUP els han cedit part del seu temps i Albano-Dante Fachin ha acabat la intervenció dient "ens veiem el dia 1 d'octubre".
Llavors ha arribat el moment de votar, quan Ciutadans, PSC i PP han marxat de l'hemicicle. El PP ha deixat als escons banderes catalanes i espanyoles. Les espanyoles han estat retirades posteriorment per la diputada Àngels Martínez, que les ha donat a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que les ha guardat. Desconec què n'ha fet i on han anat a parar. La presidenta ha demanat que les tornessin a posar a lloc, però no li han fet cas.
Finalment, a les 21.31 la llei del referèndum ha estat aprovada amb els vots de Junts pel SÍ i la CUP i l'abstenció de CSQP. La partida ha començat de veritat. Ara sí.