La Romareda de Junts

El dia 13 de febrer de 1994, el Barça entrenat per Johan Cruyff va perdre per 6 a 3 contra el Saragossa de Víctor Fernández. Faltaven 15 jornades per acabar la Lliga i, amb la derrota, el Barça se situava tercer a darrere del Depor i del Madrid. A la roda de premsa posterior, Cruyff va dir: “pot ser que sigui la golejada més gran que he rebut com a entrenador, però com a jugador, quan era al Feyenoord, l’Ajax ens va guanyar per 8 a 2 i a pesar de tot vam acabar guanyant la lliga”. Guardiola va dir: “potser els que ens donen per morts tenen una sorpresa. Ha arribat l’hora de callar i jugar”. Cruyff va afegir: “si aquesta temporada fem alguna cosa serà gràcies a aquesta derrota. Podem remuntar si tots hi posem voluntat”. Després d’aquestes declaracions, el Barça va guanyar tots els partits menys dos empats. I el final de la història és ben conegut: al darrer minut del darrer partit de Lliga, Djukic, jugador del Deportivo, va fallar un penal que va fer al Barça campió.

Estic convençut que el baròmetre que ha publicat aquesta setmana el Centre d’Estudis d’Opinió pot ser el partit de La Romareda per a Junts per Catalunya. Amb l’avantatge per a ells que no es tracta d’una derrota, sinó d’una enquesta. Una enquesta que, seguint la metodologia del CEO —que insisteix a no corregir les desviacions de la mostra—, presenta un cert biaix contrari a Junts per infrarepresentació i, en canvi, sobrerepresenta els votants d’Esquerra i dels socialistes. Falta més d’un any per a les eleccions municipals i més de dos per a les del Parlament. És molt. El president Puigdemont continua a l’exili i Junts acaba de trencar amb el PSOE a Madrid. Aquest Baròmetre, com a molt, es pot considerar una queixa. I com deien els gurús del management de principis de segle, “una queixa és un regal”. És la millor manera de saber l’opinió dels clients per continuar millorant. És la millor manera per treballar la lleialtat, en aquest cas, dels votants.

Junts té l’oportunitat d’ocupar la centralitat de la política catalana, per això fa temps que tots l’ataquen

Mirant el llarg termini, la queixa de l’electorat no és l’únic regal del CEO a Junts, ja que hi ha una foto de posicionament que és una gran oportunitat: la centralitat. Entre l’agenda de les esquerres —bastant woke— i l’auge del populisme. CUP i Comuns són el que són i no tenen massa marge de reposicionament. I si fem cas a Rufián, ERC vol sumar-s’hi. Vox i Aliança tampoc es mouran. Ni el PP. El PSC està segrestat per les esquerres; i en l’àmbit nacional, pel PSOE. Per això no creix. Junts té l’oportunitat d’ocupar la centralitat de la política catalana, per això fa temps que tots l’ataquen. És netament independentista i té partits a dreta i esquerra. És a l’espai dels grans consensos, de les grans majories socials. On es connecta amb els valors compartits per àmplies capes de la societat i el sentit comú. On es pot conservar la legitimitat de les institucions, ara en risc per culpa de les idees extremes i l’excés de polarització. On més es pot créixer.

Aquest Baròmetre del CEO pot ser La Romareda de Junts si s’entén que, com deia Guardiola, “és hora de callar i jugar”, és a dir, no reaccionar al soroll i posar-se a construir una proposta política per a la majoria, la classe mitjana. És feina. Dos anys és molt, però passen de pressa. No sé si és equiparable a quinze jornades de lliga, però vol dir sortir a guanyar tots els partits que queden i lluitar fins al darrer minut. Tenint clar que el gran rival de Junts és el PSC. La centralitat és d’on pots créixer, per això t’ataca tothom. És important defensar-se, però sobretot no perdre de vista amb qui competeixes per guanyar. Perquè de Depor sempre n’hi ha hagut: Ciutadans, CUP i ara Aliança. Però Junts ha de guanyar el PSC.