Haurien de posar-la a totes les entrades d'Espanya. Les que es fan per carretera, avió, vaixell o pastera. Allà, ben a la vista. Efectivament, vostè ja ho ha endevinat i m'estic referint a situar en qualsevol dels accessos a l'Estat unes immenses fotos del jutge Llarena. I a sota, unes lletres de neó de colors amb la frase: “Empleat de l'any”. Per aclarir i recordar a tothom que hi vagi (o que hi torni) per a qui treballa aquest senyor.

Perquè, esclar, el senyor Pablo Llarena Conde (per cert, un any més jove que un servidor) és on és i fent el què fa perquè forma part d'una SL que es diu Estat espanyol. I com a empleat que és d'aquesta empresa, aquest senyor és on és per fer-hi exactament la feina que està fent, que és la que li toca. Ni més ni menys. I si no la fes, no pateixi que ja no hi seria. I si no que li preguntin a Baltasar Garzón, amb tot els seus errors, que quan va voler gratar on no tocava va ser ejectat a la velocitat de la llum. O a Elpidio Silva.

I, de vegades, això ho oblidem. Això de qui treballa per a qui i per fer què, vull dir. I és molt important recordar-ho. Per això Espanya contractarà un bufet d'advocats perquè assisteixi legalment a Llarena a Bèlgica durant la vista del dia 4. Només faltaria!

I si hi anés, que no hi anirà, l'Estat, si calgués, contractaria majorets perquè l'acompanyassin de l'aeroport al jutjat. I llogaria la filharmònica de Móstoles perquè amenitzés el recorregut. I pintaria de rosa una manada d'elefants per acabar de fer un seguici com cal. I li durien un servei de càtering perquè anés preparant-li les menges i els beuratges necessaris per superar el tràngol. Al senyor Llarena que no li falti de res.

Perquè Llarena és l'empleat de l'Estat en aquest negociat dels catalans colpistes i violents. És el xicot que els porta el tema (i això de xicot ho dic amb un respecte total i absolut i fruit de la circumstància de que, en comparació a l'edat de un servidor, ell és un xicot). I els Estats, l'Espanyol també, mentre facis la teva feina com toca, sempre et protegiran. Perquè els problemes sempre vénen per no fer cas o per voler tenir criteri propi. I com aquest no és el cas, no patim pel senyor jutge.

Llarena és el seu home, l'encarregat de preservar-los el sistema. És qui ha de protegir el negoci familiar de l'atac dels intrusos. I per aquest motiu Llarena té el suport de la cúpula judicial i fiscal, de la majoria d'associacions judicials, dels partits polítics espanyols del règim, dels mitjans del règim i, si em permet la ironia, del mestre, el capellà, el Guàrdia Civil, El Corte Inglés i la Lliga de Futbol. Llarena són tots, Llarena és de tots i tots són Llarena.

Com vol, doncs, que no li paguin un bufet d'advocats? I el que calgui, escolti!!! Però, què es pensava vostè ara?!