Una de les servituds dels famosos és que han de pagar la penyora del mòbil universalitzat. La cosa consisteix que qualsevol persona armada d'un telèfon, o sigui tothom, que es troba amb algú amb una cara que li sona, pateix unes irrefrenables ganes de fer-se una foto amb aquest algú. I anar corrent a penjar-la en alguna xarxa social. El problema és que el famós desconeix si la persona amb la qual es fotografia és una venerable i responsable mare de família que paga tots els seus impostos, un jubilat que fa de voluntari a totes les associacions del seu poble o un perillós psicòpata que va pels restaurants passant puntes de forquilles pels plats i fent les quatre barres amb la punta de les ungles per les pissarres de les escoles.
És així com la bona fe del famós (que anomenarem senyor Zeta) de fotografiar-se amb una persona anònima que li ho demana, acaba temps després amb una imatge viralitzada i que es titula: “Aquí veiem el senyor Zeta amb el famós assassí en sèrie que la policia de tot el planeta està buscant, just hores abans que el perillós pròfug esquarterés les ballarines bessones”.
Amb aquesta referència, mirem-nos, doncs, una foto:
Per explicar-ho ràpid, el sindicat policial del qual apareix el nom a la samarreta que sosté el tennista Rafael Nadal s'ha fet famós els últims temps per mantenir una posició que podríem qualificar de “vehement” en relació a la situació política catalana. I no precisament indepe.
De fet, aquest sindicat es va fer molt famós per organitzar manifestacions a BCN, en principi reivindicatives però que realment eren contra l'independentisme i a favor de les actuacions policials de l’1-O. Però, de manera misteriosa, “el braç armat de Ciutadans”, segons definició d'Ernest Maragall, ha desaparegut de la primera línia informativa. Imagino que deuen haver aconseguit tot el que reclamaven. Bé, o potser ha coincidit justament amb el refredament de Ciutadans, un partit molt present a les manifestacions jusapoleres celebrades a la capital catalana. Tant, que Albert Rivera va fer el discurs de cloenda de la del gener del 2018.
La fotografia ha provocat una gran febre nadalenca (o sigui a favor del jugador manacorí) entre els més abrandats seguidors del sindicat i del que representa ideològicament i una allau de crítiques dels sectors que pensen just el contrari. I això sorprèn. No la polèmica sinó que Nadal s'hagi mullat tan clarament. Perquè tothom sap que el primer que els diuen als esportistes, als actors, als músics, als presentadors i, en general, a les persones que depenen del públic, és que no se signifiquin. Per no perdre clients. Per tant, ens mirem la foto?
Està feta en una sala on hi ha altres persones vestides com Nadal. I vestides amb un uniforme “nacional”. Això vol dir que era un partit de la Copa Davis dels que Espanya va jugar fa uns dies a Madrid. No és difícil suposar que la cosa devia anar de la següent manera: un dels policies que cobria la seguretat de l'acte i que tenia accés a l'àrea restringida va dir-li al tennista: “Et pots fer una foto amb aquesta samarreta?”. I ell va acceptar.
El dubte que sempre ens quedarà és si Nadal sabia què representa Jusapol i tenia clar que els volia donar suport públicament o si no en tenia ni idea i va tenir la mala sort que per allà a prop no hi havia ningú prou atent per evitar la situació.
Però va, com que no soc esportista, ni cantant, ni actor, ni presentador i només ajunto lletres, jo sí que em mullaré. Sospito que no, que no ho sabia. I que potser va ser instants abans o després d'un partit i que ni el recorda. I vostè, què en pensa?