Després dels resultats electorals d'ahir, crèiem que avui del cel ens caurien cataractes de mel amb maduixes, maduixots i maduixetes. Tot era tan bonic que avui una munió d'arpistes vestits de color núvol vindrien a acomboiar-nos durant la jornada de l'endemà interpretant les obres completes de Ludwig Van Mimosin. I no. Al final ha resultat ser que no.

L'endemà de les eleccions hem tornat a la puta realitat. Justament l'endemà. I la ja mítica Junta Electoral Central (JEC) s'ha reunit i ha decidit. Aquest cop que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no poden ser candidats a les eleccions europees. Recordem que la JEC va permetre a altres tres exiliats (fugits, en llenguatge dels demandants) presentar-se a unes eleccions. Lluís Puig i Jami Matamala, al Senat espanyol i Clara Ponsatí, a la llista de BCN és Capital a les municipals de BCN que encapçala en Jordi Graupera. Però esclar, com que ningú ha presentat cap recurs, cap problema. I Matamala, a més, ha estat elegit.

Per tant, la pregunta és: per què es presenten recursos en uns casos i en uns altres no? Doncs agafem lupa i pipa, pronunciem la mítica frase que mai va ser dita: “elemental estimat Watson”, i exercim de Sherlock Holmes. Va, investiguem a veure què trobem...

Si tu no presentes cap recurs per evitar que algú (en aquest cas Puig, Matamala i Ponsatí) es presenti a unes eleccions és perquè 1/ aquest algú no et fa gens de por, políticament parlant, i 2/ tens la certesa que no podrà recollir l'acta d'electe i, per tant, no cal ni molestar-se.   

En canvi, si tu presentes un recurs per evitar que algú es presenti a unes eleccions és perquè 1/ tens molta por que aquest algú surti elegit pel que representa i el necessites fora de la cursa al preu que sigui i 2/ sospites que si surt elegit podrà recollir l'acta i, per tant, exercir com a eurodiputat.

I a aquesta doble conclusió s'hi arriba, elemental, per dos motius que cauen pel seu propi pes, com la poma li va caure a Newton al seu propi crani: 1/ si el problema fos haver “fugit”, haurien presentat recurs contra Puig i Matamala i 2/ (i fonamental) no impugnen la candidatura de Ponsatí quan va amb Puig i Matamala però sí quan va al mateix paquet que Puigdemont. Què, Watson? Elemental o no?

No puc evitar recordar la jugada que va fer el PP de Madrit (concepte) amb l'Estatut. Aquell PP que no governava i que va decidir usar els jutges que havia situat prèviament a la cúpula judicial per guanyar-hi políticament el que havia perdut a les urnes. L'ideòleg i executor d'allò va ser Federico Trillo, que va ser premiat amb l'ambaixada espanyola al Regne Unit... SENSE SABER ANGLÈS!!! ME-MO-RA-BLE!

Doncs aquesta seria la cosa, efectivament. I elementalment. Just l'endemà de la derrota a les urnes dels dos partits que van presentar el recurs.

iu tuber nit electoral
Eleccions 28-A L'Iu-tuber, de nit electoral El Nacional