De vegades, la televisió provoca fames sobtades. És el cas d'aquesta senyora del cabell blanc curt i ulleres que a la imatge està situada darrera de Gemma Calvet, una de les declarants com a testimoni de la defensa al judici pel 9N:

Molta gent que ha seguit el judici o bé ha vist les imatges als diferents informatius ha comprovat que durant els cinc dies que ha durat, ella sempre apareixia darrera dels declarants. I, esclar, tothom s'ha preguntat qui era. Fins i tot algú va arribar a dir que era la senyora Tous, la de l'empresa de joies, perquè li trobava una gran semblança.

Doncs no, aquesta senyora és Ana Maria Magaldi, fiscal en cap de BCN. Ha seguit tot el judici asseguda a la primera fila de seients de la banda esquerra de la sala, segons mira el tribunal i les càmeres de TV. Persones relacionades amb els acusats han manifestat repetidament que aquesta presència era deguda a dos motius:

1/ pressionar i demostrar que la fiscalia està unida en contra dels acusats.

2/ fer mèrits davant dels seus superiors per ascendir.

Un servidor desconeix els motius pels quals la senyora Magaldi ha estat allà tots els dies. Bàsicament perquè no he pogut parlar amb ella i, per tant, no li he pogut preguntar. Però hi podria ser per aquests motius o per donar suport al fiscal, perquè considerava que pel seu càrrec havia de ser-hi, o senzillament perquè li venia de gust. El cas és que, més enllà de les lectures polítiques hi ha la mediàtica, que és la que ens ocupa aquí i ara.

La senyora Magaldi ha sortit tots aquests dies a la TV perquè ha volgut. A la sala hi havia dos grans monitors des d’on es podia seguir la realització televisiva. Per tant, en tot moment veies si sorties o no per pantalla. Si no hagués volgut sortir, hi havia moltes zones de la sala on podies seure-hi i passar totalment desapercebut. I això és aplicable a la ja famosa Cayetana Álvarez de Toledo i a Arcadi Espada. El primer dia es van situar en un lloc on tothom els va veure i Espada, per exemple, l'últim dia va situar-se a la punta oposada i ningú que no fos a la sala va saber que hi era. 

Igual passa amb la senyora situada darrera i a la dreta de Joan Cañada, un altre dels testimonis de la defensa que va anar a declarar:

No va fer-se tan famosa com la senyora Magaldi, però déu n'hi doret. A twitter va comentar-se molt  que no va deixar de mastegar xiclet durat tota la sessió. I, esclar, també molta gent va preguntar-se qui era. Doncs bé, era la senyora Teresa Duerto, fiscal anticorrupció, i qui va ser l'encarregada del jurat popular a Girona, on hi va exercir abans de ser traslladada a BCN. I, curiositats de la vida, aquesta setmana ha estat asseguda al costat mateix d'una companya de professió que, diuen, s'assembla a la senyora Tous. I resulta que ella va ser la fiscal de l'anomenat cas Tous, quan Lluís Corominas, gendre de la família, va ser jutjat per matar a trets el membre d'una banda de lladres que pretenia accedir a l'habitatge familiar a Sant Fruitós de Bages. 

Els jutges ja no són el que eren

La setmana en que tot plegats hem rebut un curset accelerat de justícia i judicis, també hem sabut que els jutges ja no són el que eren i ara són uns fluixos. Esteban Urreiztieta, conegut per les seves "exclusives" publicades a El Mundo juntament amb Eduardo Inda, va entrevistar Eugenio Pino, numero dos de la policia. El titular era SEN-SA-CI-O-NAL:

La resposta, sencera, era IM-PE-RI-AL!!!

O sigui, ara els jutges volen proves reals i efectives abans de detenir a la gent. Fixi's vostè quina cosa, oi? No, si al final acabarem que només es detindran culpables!!! On s'és vist!!!

Ah, i el millor és que aquestes afirmacions no han provocat cap reacció, no han tingut cap efecte, cap conseqüència. Res. Zero. Aquí mai passa res. Un excap policial queixant-se de que ara se'ls demanen proves, un jutge excap de l'Oficina Anticorrupció parlant de fiscals que afinen amb un ministre de l'Interior i aquí el gran delicte és posar urnes de cartró. Delicte, per cert, que es jutja després de que una Junta de Fiscals fos rellevada per dir que no hi havia motius per fer-ho i que un Fiscal General dimitís per no acceptar "l'amable recomanació" de donar suport al tràmit. 

Ja entenem que això de Catalunya els és un problema, però si per resoldre-ho estan disposats a destruir la imatge de la policia i de la justícia, realment la cosa està molt pitjor del que ens pensàvem...

Els instruments musicals de Rato

Aquesta setmana hem conegut tots els detalls de l'informe que l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) va lliurar el passat 23 de gener al jutjat 31 de Madrid sobre les activitats de Rodrigo Rato. I és així com hem sabut que l'exvicepresident del Gobierno, exministre d'Economia i exmàxim responsable del Fons Monetari Internacional, entre el 2004 i el 2015 va amagar a Hisenda ingressos per valor de 14 milions d'euros. Això vol dir que, al no declarar aquests diners, s'ha estalviat de pagar 6.8 milions d'euros en impostos. No està gens malament. 

No puc negar que aquest cas m'apassiona. Em té totalment fascinat saber que, quan era vicepresident del Govern, va fundar una societat anomenada COR Comunicación SL, amb els seus germans Ramón i Mª Ángeles, que aquesta societat va construir un hotel de 5 estrelles a Layos (Toledo) pel qual va demanar una subvenció a la comissió delegada del Govern per afers econòmics, que aquesta subvenció li va ser concedida i que la comissió delegada en qüestió estava presidida per... RODRIGO RATO! Però, com sempre passa, quan penses que tot està vist, sempre t'ho poden superar.

Miri aquesta relació de despeses realitzades amb les famoses targetes black. Observi la insistència en gastar petites quantitats pel concepte "instrumentos musicales" i sempre al voltant de les dues del migdia. Per l'hora i els imports, una possible explicació seria que això era un bar, però no, hi surt "instrumentos musicales". IN-SU-PE-RA-BLE!!!

El nou senador d'Esquerra

Al nou senador d'Esquerra Republicana li han dit de tot. Robert Masih, d'origen indi i substitut del jutge Vidal, va fer un jurament que, certament, no es va entendre gaire:

Potser estava nerviós, potser va oblidar-se del que volia dir. potser volia dir una cosa i en va dir una altra... En tot cas, algunes de les coses que s'han dit d'ell ratllen el racisme...

Per cert, a Vilaweb hi ha un vídeo del maig del 2015 on és possible escoltar-lo parlant fluidament en català, una cosa que segons Alerta Digital faria perquè és garantia de tenir una bona vida sexual al nostre país...

Gràcies Alerta Digital i gràcies senyor Bellalta. Gràcies per fer-nos riure tant i amb ocurrències tan divertides. Reconec que em fan molta enveja perquè a mi no se m'haurien acudit mai. És cert que no bec (només una copeta de vi o una cervesa en alguns àpats), no em drogo i al néixer no em vaig donar cap cop al cap. I, segurament, això influeix. 

Lady Gaga, el més important de la Super Bowl

Aquesta també ha estat la setmana de la Super Bowl, l'espectacle global més important... per qui l'interessi. Aquí és evident que gens. Lògic, per molt que ho han intentat, el futbol americà és totalment aliè a la nostra cultura. 

I ho és tant, que la gran noticia de la final de la Super Bowl ha estat l'actuació de Lady Gaga, que és moltes coses menys un partit de futbol americà. O sigui, la final ha estat allò que passa abans i després de l'actuació de la senyora Gaga...