És ben bé que l'ésser humà s'acaba acostumant a tot. Al principi de la campanya ens preguntàvem: com es pot fer un acte electoral amb candidats a la presó o a Brussel·les? Doncs bé, dimarts acaba aquesta campanya i ja hem perdut el compte dels actes on hi ha hagut cadires buides amb llaços grocs i on hem vist candidats parlant-nos des de 1.300 quilòmetres.

A la seu electoral central de Junts per Catalunya a BCN, ahir hi van fer un acte de suport al president on el president va poder parlar amb alguns dels presents. La situació no era normal, però el que li deia al principi, que ja ens hi hem acostumat...

I parlant d'acostumar-se... Fins ara totes les connexions amb el president havien funcionat perfectament. I miri que s'han fet des de llocs diversos. Doncs bé, com de costum, quan toca fer-ho a casa i el president és l'únic protagonista, és quan falla la connexió.

I ja que he parlat d'aquesta “casa”, intentaré descriure-li la seu del “partit del president”, una instal·lació efímera que, en principi, durarà el que duri la campanya. Està situada en un carrer estret de Gràcia i per aspecte podria ser la seu d'una botiga de roba hipster. D'aquelles on tot sembla que valgui 10€ i quan mires l'etiqueta entens el concepte "aixòéstancarques'hocompraràsatia". Per estructura són un seguit de tres espais rectangulars grans al pis de dalt que després es repeteixen en un soterrani amb dos nivells i al qual s'hi accedeix per una escala de ferro. Ah, important, no hi ha cap despatx. O jo no el vaig saber trobar.

Pel que fa a l'acte en si, ja l'ha vist una miqueta al vídeo. El van “presentar” els números 10 i 13 de la llista per BCN, Elsa Artadi i el periodista Pep Riera, hi feia molta calor i van anar prenent la paraula diverses persones, però no per dir res als presents, sinó al president. Per tant, perquè els veiés el president havien de posar-se de cara a la pantalla, que era on hi havia la càmera i, per lògica, d'esquena a la resta del públic i els periodistes. Per tant, o tenies l'oïda molt fina per identificar veus, o era impossible saber qui parlava.

De tot el que es va dir, i tenint en compte que hi havia gent d'allò que se'n diu “la cultura” i que al president van fer-li dues recomanacions de la cartellera teatral de Brussel·les, destacar el compromís de Carles Puigdemont d'anar a veure una de les obres i fer-se una foto a l'entrada.

I, segurament, acabarem trobant normal veure el president de la Generalitat anant a un teatre de Brussel·les en comptes d'anar al TNC o al Temporada Alta.