Dels quatre acusats que han declarat fins ara, dos d'ells han contestat la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. I després de sentir les preguntes, els arguments i comprovar les intencions, un servidor ha arribat a una primera conclusió. I aquesta conclusió es diu que crec que m'he confós. De judici, i m'he confós en general.

Jo no hi entenc, però havia llegit que aquest judici anava de que la fiscalia i l'advocacia de l'Estat havien de demostrar que els acusats havien comés els greus delictes de sedició i rebel·lió pels quals són jutjats. Uns delictes tan greus que, quan acabi el judici, hauran justificat que 9 de les persones que seuen a la banqueta hagin passat un any i mig de la seva vida en presó provisional.

Jo no hi entenc, però creia que la feina de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat en aquest judici era sostenir i provar  les terribles acusacions de terribles delictes que el jutge Pablo Llarena va incloure en la seva instrucció i basant-se en un informes molt sòlids dels cossos de seguretat. Perquè si no fossin sòlids no haurien servit per tenir nou persones un any i mig a la presó sense haver estat jutjades.

O sigui, pobre de mi, la meva confusió és total perquè jo estava convençut que aquest judici aportaria evidències i demostraria l'estructura acusatòria creada pel jutge instructor Pablo Llarena. Perquè jo creia que als interrogatoris, l'acusació i l'advocacia de l'Estat aportarien evidències i demostrarien la violència i la cosa tumultuària. I resulta que no.

Segon dia d'interrogatori dels acusats i no hem vist proves de violència però en canvi hem vist pressupostos que han intentat ser colats com a factures pagades per intentar  demostrar una malversació, hem vist piulades a twitter i titulars de premsa que s'intentaven usar com a prova, documents que eren llegits a mitges i que llegits sencers deien una cosa totalment diferent a la que s'intentava que diguessin, hem vist documents aportats per la fiscalia que no s'han molestat en traduir i que semblava que el senyor fiscal veia per primer cop en sa vida, hem vist com la fiscalia citava documents que no estaven preparats per poder ser vistos al moment perquè sembla ser que no havien estat sol·licitats, hem sentit com es tornava a preguntar (en aquest cas a Jordi Turull) si era soci d’Òmnium, que imagino ja deu ser com pertànyer a les SS... i hem vist l'Advocada de l'Estat, la mítica senyora Seoane, havent de sentir com el jutge li deia després de fer una de les seves preguntes Cantinflas: “Perdone, yo ya me he perdido”.

Si no fos perquè d'alguna manera estan jutjant dos milions i mig de ciutadans i als acusats els demanen penes no petites, això seria l’espectacle del Bombero Torero. Seria una pel·lícula de Torrente. Seria Manolo el del Bombo traient-se restes de vedella jardinera dels seus incisius amb un escuradents usat mentre remou una copa de 103 amb una faria gallega.

Escolti, jo no hi entenc però m'havien dit que estàvem parlant de SEDICIÓ i de REBEL·LIÓ, uns delictes que no són robar una gallina. Són delictes prou greus com perquè algú els hagi de demostrar. I, sí, ja sé que els que en saben diuen que això de fiscalia i advocacia potser és una estratègia i que trauran l'artilleria amb els testimonis. Però els que no hi entenem pensem que si tens material potent, el treus des del primer minut als acusats per deixar-los en evidència.

I estem desconcertats. Nosaltres i el pobre Paco, l'oficial del jutjat anomenat així de manera oficial i que és l'encarregat de projectar les proves documentals perquè puguin ser vistes. Al pobre Paco li fan ballar el cap demanant-li papers que ell no sabia que havia de tenir a mà. I els que no hi entenem ens posem en la seva pell i exclamem: #totssompaco.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat