Li han dit de tot. I més. Perquè va escriure a favor del diàleg i l'entesa, una acció que tota la vida s'havia considerat exemple de moderació i que actualment és totalitària, colpista, revolucionària i antisistema. I, sí, estic parlant d’Iker Casillas, que durant molts anys fou porter del Real Madrid i que dimecres va publicar aquesta piulada:

Iker

El futbol és un món on mullar-se només et pot generar problemes. I com que els futbolistes, en general, viuen en un altre món, pensen: per què fotre'm en un merder del qual només puc sortir esquitxat? Per tant, Casillas sabia que si penjava això rebria. I més si ho feia a Twitter, un lloc on primer dispares i després preguntes. No tenia cap necessitat de buscar-se més problemes dels necessaris, però va decidir fer-ho. Tot i no ser conegut com una persona d'aquestes que ara en diuen “compromeses”.

El més interessant dels efectes posteriors a la piulada és que molts indepes li han agraït, tot i no defensar-hi postures precisament indepes. Perquè Iker Casillas no és indepe, però defensa una cosa tan sensata, i que ara va tan cara, com resoldre les coses per la via sensata. I quan un indepe veu que a l'Espanya del blat hi ha una persona que el tracta amb el respecte de qui pensa diferent però no l'insulta, no el desqualifica, no el criminalitza i no l'amenaça, s'hi abraona i l'aplaudeix.

Perquè al final la cosa va de respecte. El respecte és tan important que és la base a partir de la qual neix l'empatia que desemboca en el consens que porta al diàleg i, per tant, a la resolució dels problemes. Per això, en un món cada cop més unilateral com aquest, del que es tracta és de no respectar els altres, de deshumanitzar-los y de perdre'ls el respecte.

Vostè sap que els nens i les nenes són diferents? Sí? Doncs això del respecte és com concebre un fill (o una filla, o bessons, o bessones, o trigèmins, o trigèmines...), que en calen dos. I la cosa ha de ser mútua i complementària.

Per això sobta (o no) què ha dit avui la portaveu del Gobierno en funcions, Isabel Celaá: “Als que des de Catalunya diuen que Espanya és un estat hereu del franquisme, els demanem respecte”. Respecte, sobre quin tema? Sobre la successió de Franco? Escolti, allò va anar com va anar i, crec, és un tema que no admet gaire discussió. Perquè encara que dijous ho van amagar, el dia de l'enterrament de Franco el Rei era allà en qualitat d'hereu seu. Perquè Franco el va ungir.

I a qui demana respecte la senyora Celaá? Només als catalans que diuen que Espanya és un estat hereu del franquisme o a tots els espanyols que també ho diuen i que cada cop en són més i més diversos ideològicament? Demana respecte qui és portaveu (en funcions) d'un govern que presideix qui ho va ser gràcies als centenars de milers de catalans que pensen que Espanya és un estat hereu del franquisme i que van votar els partits que pensen això i li van donar el suport necessari per guanyar la moció de censura? El demana qui és portaveu d'un govern que presideix (en funcions), qui entre el 20 i el 23 de maig del 2018 li va dir al president d'una Catalunya on molta gent pensa que Espanya és un estat hereu del franquisme coses com: “A Alemanya Torra no tindria cap càrrec públic per les seves idees xenòfobes”, “Torra no és res més que un racista, el Le Pen de la política espanyola”, “Són igual de racistes els escrits de VOX com el pensament del senyor Torra”, “L'elecció de Torra ha despertat les vergonyes racistes del secessionisme” o “Torra és un supremacista que ofega la identitat a la meitat de la societat”.

Què és respecte? Doncs potser la piulada d’Iker Casillas, que no és portaveu de cap govern.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat