Avui a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, primera jornada de declaracions dels policies citats per explicar la seva actuació “desproporcionada i injustificada durant l’1 d'octubre”.

L'estrena ha estat a càrrec d'un inspector i un sotsinspector que, així com per resumir-ho, han dit que l’1 d'octubre del 2017, dia del referèndum “que no se va a celebrar bajo ninguna circunstancia”, ells passaven per allà. I van veure llum i van entrar. I la gent va ensopegar amb les seves porres, les seves botes, les seves pilotes de goma i els seus punys. Ah, i els van pegar. La gent a ells.

Sí, és que la gent és molt violenta. Està un policia prenent tranquil·lament la fresca, amb el seu escut, el seu casc, les seves proteccions, el seu entrenament per pegar i, au, quatre àvies avorrides es dediquen a fotre'ls cops de paraigües. Bé, això és el que ha dit, entre altres coses, un dels dos valents servidors de la llei. Ha dit que la gent va pegar-lo amb els paraigües. No ha aclarit si oberts o tancats. O si eren plegables.

Però aquests dos membres del piolinisme constitucional han dit més coses. La més sensacional és que no tenien ordres concretes de carregar. Interessant concepte aquest del “concretes”. O sigui, a ells els van comentar com de passada, però no gaire, la possibilitat de, tal vegada, carregar. O no. Depenent de la pròpia cosa de sí mateixa.

Però, qui els va fer, però no gaire, el comentari de la cosa no concretada? Doncs han dit que no ho saben. Hi havia una “direcció d'unitat d'intervenció” que donava les ordres per ràdio, però no se sap ni qui era la direcció, ni quina era la unitat, ni la intervenció.

Per tant, una UINI (Unitat d'Intervenció No Identificada) va donar unes ordres no concretes. Això vol dir que les ordres, que no eren ordres ni concretes, van donar-se a si mateixes l'ordre que no era cap ordre i sense concretar. I això només té una explicació: ningú va ordenar res i les ordres van decidir ser ordres gràcies a un big bang en forma d'assemblea on també hi va intervenir l'Esperit Sant. Sense concretar.

O sigui, els piolins van baixar dels vaixells i van sortir dels hotels empesos per una força inconcreta que no era tal i van anar precisament als llocs on creien que hi votaria el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, familiars d'Artur Mas i altres persones significades per una conjunció còsmica de matèria fosca de l'univers en gravitació permanent empesa pels neutrins. De la cosa seva del candemor.

Però, no se'n vagi encara. La festa continua. Els dos comandaments també han dit que “depenent del nivell d'agressivitat de la gent, es pot colpejar a la cara”. Aquí, però, s'han deixat el “concret” i també la paraula ull. La frase era “es pot copejar a la cara buidant un ull, si és necessari a l'hora de concretar les no ordres no donades per ningú”. Ah, i la sang que vam veure a les imatges era “presumpta” i “podia ser pintura vermella”. Bé, o pintaungles. O maduixes amb tomàquet.

Quan el sotsinspector ha estat preguntat pel seu rècord mundial de llançament de senyora escales avall a l'institut Pau Claris, la seva explicació ha estat que ella va caure per la inèrcia que va fer quan ell intentava aixecar-la del terra. Total, que la culpa va ser de la famosa Llei de la Gravetat per Osmosi Inversa. Espero que sigui citada a declarar. La llei de la gravetat i la senyora. I l'osmosi.

Finalment, sobre les imatges aportades per la defensa dels policies sense concretar, s'ha criticat que estaven editades i en cap cas hi havia les seqüències senceres. La veritat, no entenc aquesta crítica. Vostè no ha sentit mai parlar que hi ha pel·lícules que tenen la versió del director d'unitat d'intervenció? Inconcret. Tota ella. La versió.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat