Fent bona aquella frase que diu que es troben dos catalans i formen tres associacions, l’ANC ha tingut el gest patriòtic d'afegir-se a la tradicional divisió i baralla en públic que és tan nostra. Com que no en soc soci (ni de l’ANC ni de res) no cometré l'error de jutjar què passa allà dins. Podria reproduir el que m'expliquen molts associats en privat, sense que jo els ho demani, però no seria just elevar-ho a públic perquè no tinc la versió de la cúpula oficial. I no la tinc perquè tampoc la hi he demanat. I de fet, tant se val perquè per adonar-se de la greu crisi interna, no cal que ningú t'expliqui res. Només calen ulls i orelles.

Simplement descriure l'espectacle ofert i que he seguit, com la resta de catalans (i catalanes), assegut al sofà de casa.

Resulta que l'Assemblea Nacional Catalana celebra dissabte eleccions al seu secretariat nacional. I han estat exclosos 18 dels candidats (i candidates) que s'hi havien presentat. Per diversos motius. Bàsicament per qüestions d'avals, segons la versió oficial. En 17 dels casos la notícia no havia transcendit ni hagués transcendit mai a no ser pel cas que en feia 18. I aquest cas té un nom: Antonio Baños.

La seva exclusió ocupa els titulars dels mitjans perquè 1/ ell era el candidat més conegut (d'entre els rebutjats i també d'entre els acceptats), 2/ el cas s'ha retransmès en directe i 3/ ha traslladat a l'opinió pública la sensació que les bases no estan prou representades ni són prou escoltades.

I, què ha passat amb Baños? Doncs que, com a periodista que és, col·labora a la tertúlia de Can Basté (RAC1). I dilluns era allà per parlar de l'actualitat. I en Basté va preguntar-li per les eleccions a l’ANC. I en Baños, de seguida, va dir-li que no en podia parlar perquè els estatuts interns ho prohibeixen. Davant la sorpresa i desconeixement d'en Basté de la situació, qui llavors encara era candidat va explicar que si ell usés aquella plataforma per parlar de la seva candidatura, estaria aprofitant-se de la seva posició de privilegi en detriment de la resta de candidats i se saltaria el reglament electoral que prohibeix estrictament altres plataformes de campanya que no siguin les oficials estipulades.

I és que, efectivament, el punt 7.2 diu que els mitjans per adreçar-se als electors són “la pàgina web de la campanya i els actes presencials” i que "cap altra publicitat ni campanya no estarà permesa i podrà ser exclòs el candidat que ho incompleixi, si a criteri de la junta electoral aquest incompliment fos de rellevància significativa”.

Total, que la junta electoral va considerar que per haver anat a la tertúlia i haver dit això, Baños havia de ser exclòs de la llista de candidats. I a la junta electoral li van ploure les crítiques. Les més significatives les d'en Xavier Sala-i-Martín i Liz Castro a Twitter. En Sala perquè és una veu molt respectada al món indepe i la de Castro perquè en dues ocasions havia estat la candidata més votada pels socis de l'ANC (o sigui, per les bases), però cap dels dos cops va aconseguir la confiança majoritària dels membres del secretariat de l'Assemblea a l'hora d'obtenir la presidència de l'entitat.

I va passar allò que als ajuntalletres ens agrada tant escriure: la xarxa va començar a bullir. I això va provocar dues grans conseqüències. Que la junta electoral de l’ANC va decidir aturar el vot telemàtic, que ja havia començat, i donar temps a Baños per presentar al·legacions. I que Agustí Alcoberro, vicepresident i actual cara visible de l'entitat per l'empresonament del seu president Jordi Sànchez, afirmés: “Si el company Antonio Baños no pot ser candidat al secretariat nacional de l'ANC és que estem fent alguna cosa molt malament (...) La República Catalana que construïm només pot ser democràtica”.

A l'espera de saber què acaba passant amb Baños i independentment d'això, el que sí que sabem ja és què passarà amb l’ANC: aquesta greu crisi interna acabarà petant per alguna banda.