Res. Però de res. Zero. A la gala dels Goya de dissabte no hi va haver ni un sol llaç groc. Ni un sol esment a les quatre persones que són a la presó acusades d'uns delictes que cada cop més juristes espanyols independents, no pas independentistes, qualifiquen com a no ajustats a llei. La progressia hispana, que sempre ha dit que estava al costat de la democràcia, de la llibertat i de la lluita pels drets de la gent, va emmudir davant l'atac més greu que hi ha hagut a Espanya contra tots aquests valors. I el més terrible és que tothom sabia que això seria així. Ningú esperava res d'ells. Ni d'elles.

Posats a intentar saber els motius de la seva actitud, se m'acudeixen tres possibles explicacions: 1/ desconeixen la realitat, cosa que seria preocupant; 2/ tenen por, cosa que encara seria més preocupant, o 3/ el seu és el típic no nacionalisme que posa per davant la unitat d'Espanya al mínim respecte per la llei i el que diu realment, no el que un jutge s'inventa sobre el que diu. Jo voto per la suma de les tres.

Espanya, progressia oficial inclosa, assisteix embadalida, acrítica i anestesiada a la violació sistemàtica de la llei per part de l'Estat, del Gobierno i dels seus empleats. I la cosa està arribant a uns límits de desvergonyiment intel·lectual tal que van apareixent bolets que s'atreveixen a trencar el règim de terror imposat i a dir el que pensen, encara que després siguin assenyalats com a “espanyols còmplices de l'independentisme”.

L'última a ser afegida a la llista traïdors a una pàtria que només pot ser com ells diuen és Carmen Tomás y Valiente, professora titular de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears. Pel cognom, deu haver endevinat que és filla de Francisco Tomás y Valiente, un bon president del Tribunal Constitucional que va ser assassinat per ETA.

Entrevistada per en Matías Vallés al Diario de Mallorca, la senyora Tomás y Valiente diu, entre altres coses: “A Catalunya no hi ha hagut rebel·lió, perquè requereix una violència que no ha existit i que hauria de ser contra les persones. No n'hi ha prou amb els episodis de força contra les coses”, “La rebel·lió s'ha d'entendre en el context d'un aixecament de caràcter armat”, “Si existia el pla preconcebut del qual es parla a la interlocutòria, hauria estat lògic presentar la querella molt abans. Si tan clara estava la rebel·lió, per què no van interposar cap querella?”, “El jutge ha convertit en jurídicopenal un problema polític que no s'hauria de resoldre per la via judicial”, “Jo hagués desitjat que la crisi catalana no s’hagués enfocat des d'un recurs continuat al Tribunal Constitucional. La meva idea és que hi ha d'haver una negociació política”, “Estic d’acord amb la neta de Carrero Blanco, no és desitjable que un raper sigui a la presó” i “Junqueras no hauria de ser a la presó perquè no es produeix cap dels pressupòsits de la presó preventiva, ni risc de fugida ni de reiteració. I ho dic al marge de la simpatia personal pel procés, que en el meu cas no és especialment acusada”.

I aquesta última frase és la més demolidora de totes perquè va més enllà de la interpretació legal d'un esperpent i despulla una progressia que era caviar i que ha acabat convertida en boletes de xopped tan caducat que no hi apareix la cara de Mickey Mouse sinó la de seu besavi.

Però per entendre la dimensió de la senyora Carmen Tomás y Valiente, a qui, hi insisteixo, ETA li va assassinar el pare, la seva resposta a l'última pregunta d'en Matías Vallés:

- Una professora de la Universitat de les Illes Balears ha de saber el català?

- Sí, perquè facilita la integració. El parlo com puc, però la gent t'agraeix l'esforç.

Em fan mal les mans de tant aplaudir-la...